Tecnologies de la Informació i Mercat de Treball: Segona part



Article per la Revista Valors, Abril de 2014.

Podríem dir que hi ha dues visions respecte com serà la societat i el mercat de treball del futur. Una primera visió, optimista, es caracteritza per subratllar el creixement del tercer sector, l’accés compartit a les tecnologies de la informació i els costos marginals decreixents. L’economista Jeremy Rifkin és un dels precursors d’aquesta mirada optimista, malgrat els títols dels seus articles. Ell i altres economistes destaquen que la producció de molts béns s’ha abaratit a causa dels augments de productivitat en les tecnologies de la informació. I a la vegada preveu que la revolució tecnològica donarà lloc a una economia amb accés universal a la informació, més inclusiva, que ajudarà a la creació de capital social i promourà una economia més interdependent i col•laborativa. La lògica és senzilla: quan els costos marginals són baixos i l’accés a la informació és universal sorgeixen noves oportunitats de col•laboració sense costos fixos elevats.

La mirada pessimista, però, subratlla els canvis dramàtics i sense precedents que suposarà l’automatització de bona part dels llocs de treball. L’economista Tyler Cowen, per exemple, acaba de publicar un llibre, “Average is over”, en el que defensa que molts llocs de treball que ara ocupen les classes mitjanes seran automatitzats. De manera que la societat es fragmentarà entre el 10 o 20% que serà capaç d’interactuar i crear valor afegit treballant amb màquines intel•ligents i, per altre costat, tota la resta: el precariat del futur haurà d’afrontar la competència amb els robots intel•ligents. La predicció també és senzilla: només quan un sigui capaç d’aportar criteri i valor afegit podrà pertànyer als segments més alts i creatius de la societat. Aquesta visió preveu un buidatge de les classes mitjanes i un increment de les desigualtats. Perquè malgrat que els costos marginals siguin baixos i l’accés a la informació sigui universal, els mecanismes de selecció seran tals que premiaran els que sàpiguen crear i interactuar amb les noves tecnologies i, per contra, castigaran els que es quedin enrere i no aportin valor afegit a la intel•ligència artificial.

Aquesta caricatura de les dues visions és útil per entendre el següent: el sistema educatiu d’un país pot acabar marcant la diferència entre l’escenari predit per la visió optimista i l’escenari predit per la mirada més pessimista. Òbviament, en funció de les habilitats individuals cadascú continuarà tenint més o menys oportunitats per crear i innovar. Però el que una societat en el seu conjunt estigui caracteritzada per més oportunitats o estigui, en canvi, fracturada amb desigualtats creixents dependrà en bona mesura de les característiques del sistema educatiu. És per això que aquestes qüestions són rellevants: l’educació és i continuarà sent una peça clau per garantir la igualtat d’oportunitats. L’objectiu haurà de ser evitar la selecció dels individus cap als segments més creatius de la societat en funció única i exclusivament del seu capital familiar. Aquesta és una de les advertències crucials  al nou llibre de Thomas Piketty “Capital in the XXI Century”. Per contra, són l’esforç i el talent individual els factors que haurien de conduir als segments més creatius d’una societat.

De fet, malgrat que el mateix Piketty emfatitza la necessitat de modificar la imposició sobre el capital per combatre la desigualtat, és probable que una derivada encara més important dels seus arguments sigui la importància de l’educació a l’hora de modular el pes creixent de les herències familiars. Dit d’una altra manera, el paper equalitzador de l’educació, especialment a primària i secundària, és possible que esdevingui encara més rellevant en un futur proper. Perquè si la mitjana es buida, els mecanismes de selecció familiar seran encara més importants. És a dir, pot augmentar la probabilitat que l’herència familiar determini la sort de cadascú en el mercat de treball. Per tant, la preocupació per la igualtat d’oportunitats ha d’estar vinculada a un sistema educatiu que eviti l’auto-selecció en funció del capital familiar. 

És necessari, doncs, repensar l’educació no només per adaptar-se amb més facilitat als canvis tecnològics sinó també per evitar potencials fractures. Cal que tothom tingui accés a l’oportunitat que representa la creixent interacció entre processos cognitius i tecnologies de la informació. Però perquè això sigui possible el sistema educatiu haurà de fonamentar-se molt més en estimular la creativitat i les capacitats d’anàlisi crític i molt menys en els recursos purament memorístics. I això no vol dir l’aprendre a aprendre per acabar no sabent res, sinó aprendre a saber, per exemple, redactar un assaig de manera eficaç. És a dir, saber desenvolupar arguments. Quants universitaris són avui capaços de redactar un assaig amb criteri propi? Uns pocs, però els que en siguin capaços seran premiats significativament. Perquè serà impossible adaptar-se a les noves tecnologies i al mercat de treball del futur si les habilitats creatives i analítiques individuals es deixen de banda.

Finalment, algú podria qüestionar que l’accés universal a les tecnologies de la informació hagi de comportar un augment dels mecanismes de selecció familiars. La resposta és que el criteri familiar continua pesant i ho farà encara més en el futur. Penseu en un exemple de com funcionen els algoritmes de reconeixement computeritzats: imagineu dos estudiants fent servir a casa el Google per fer un treball de l’escola. És sabut que Google fa explícits els resultats de les cerques en funció del que s’ha buscat prèviament. L’ordinador d’una família amb un alt capital cultural presentarà uns determinats resultats, mentre que l’ordinador d’una família amb menys capital en presentarà uns altres. Per tant, potser més subtilment, però el criteri heretat i el capital familiar són i seran absolutament crucials. La igualtat d’oportunitats en un món canviant exigeix, doncs, trencar amb el pes de les herències familiars i estimular la creativitat individual. 

Podeu llegir la primera part de l'article aquí: Tecnologies de la Informació i Mercat de Treball



Comentaris