Cohesió Social, Identitat i Perifèria


Article per la Revista Valors, abril de 2013.

Mitjançant la informació cartogràfica és possible elaborar mapes molt detallats, per seccions censals, dels resultats de cadascun dels partits. Un dels fenòmens que podem comprovar ja el vaig comentar aquí fa uns mesos: la polarització geogràfica dels resultats. És a dir, els partits sobiranistes van tendir a augmentar els seus % de vot allà on són des de sempre tradicionalment forts. Mentre que els partits no-sobiranistes van tendir a concentrar el seu vot a la perifèria.

Aquest, a més a més, no és un fenomen únic de Mataró, sinó que observem el mateix a moltes altres ciutats: Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Esparreguera, Tarragona o Vilafranca del Penedès. En tots aquests municipis veiem com el sobiranisme creix i és una força compacta al centre de les ciutats. No cal dir que aquests centres són nuclis amb molta cohesió social i xarxes associatives. Aquí la identitat sembla que es converteix en una espècie de cola d’enganxar que vincula i associa fortament els ciutadans. La identitat és sovint compartida i per tant no és estrany que el sobiranisme hi trobi terreny fèrtil per créixer encara més.

En canvi, les diferències són notables a la perifèria. És evident que hi ha una explicació socio-demogràfica d’aquest fenomen: la immigració dels anys 60s i 70s a la perifèria de moltes d’aquestes ciutats. Molts barris van créixer desordenadament aquella època franquista, no només a Mataró sinó arreu, i van caldre molts esforços per després, ja en democràcia, tornar a relligar els municipis. Però tot i això, fins i tot si tenim en compte les raons demogràfiques, mitjançant l’anàlisi geogràfic dels resultats endevinem un fenomen singular: la concentració de votants de Ciutadans als límits dels municipis.

És cert que Ciutadans és un partit que “vampiritza” en bona mesura antics votants del PP i del PSC. Però és interessant veure allà on aquest partit arrela amb força. Per exemple, en el cas de Barcelona, veiem com Ciutadans obté molt bons resultats tant a Pedralbes com a Nou Barris, però també a la nova perifèria de la ciutat com ara Diagonal Mar. Una cosa similar observem a Mataró, on Ciutadans obté bons resultats a Cerdanyola, barri popular de tota la vida, però també i molt especialment als voltants de la Via Europa o damunt la Ronda de Sant Oleguer, ja gairebé tocant a l’autopista C-32.

Per tant, aquest és un partit que penetra amb relativa facilitat als barris populars, però allà on aconsegueix uns resultats realment bons és a la nova perifèria, sovint de nova construcció, als límits de la trama urbana de les ciutats. Aquí és on hi viu un sub-segment de la classe mitja i mitja-alta, que va créixer de forma paral•lela al boom immobiliari dels anys 90s i 2000s, amb un estatus socio-econòmic lleugerament superior al dels barris populars tradicionals. Un perfil que, per altra part, també casa bé amb el populisme de gavardina i l’apel•lació a una nova política. És aquesta perifèria la més allunyada i deslligada dels centres.

Així doncs, la tensió nacional a nivell electoral va tenir una clara correspondència urbana i geogràfica. Perquè identitat, cohesió social i geografia són dimensions imprescindibles per entendre la realitat de molts municipis.

Comentaris