Els orígens de "l'abisme fiscal" i la Constitució Americana

Article per la Revista Valors, número de Gener de 2013 
La Constitució americana, aprovada a la Convenció de Filadèlfia el 1787, va definir una democràcia presidencialista. El sistema de contrapesos institucionals o "checks and balances", però, és el tret més característic de la Constitució. L'origen d'aquest sistema es deu a la voluntat de limitar les competències dels nous poders centrals que va consagrar la Constitució: el Govern Federal i el Congrés. La preocupació fonamental d’aleshores consistia en limitar el possible abús dels nous poders centralitzats, i aquest va ser un dels elements claus del debat entre els anomenats “federalistes” i “anti-federalistes”. De fet, aquesta va ser la discussió de més voltatge polític durant la convenció de Filadèlfia i molt especialment després de la pròpia Convenció, quan es va iniciar el complicat procés de ratificació de la Constitució. La qüestió clau era definir l’equilibri de poders i en quina mesura els nous poders centrals adquirien competències. L’argument esgrimit pels “anti-federalistes” era que aquests nous poders podien convertir-se en “tirànics”. Tot i que impedir l’abús de les minories per part de la majoria va ser també una de les preocupacions bàsiques dels federalistes. Durant l'any 1788 James Madison, Alexander Hamilton i altres van escriure els anomenats "Papers Federalistes", un compendi d'articles que promovien la ratificació de la nova Constitució. Hi ha qui argumenta que per entendre el disseny institucional que preveu la Constitució cal entendre quina era l’estructura econòmica i sociològica als Estats Units a finals del s.XVIII -molt heterogènia entre els diferents Estats de la Unió. De manera que davant la por que la majoria econòmicament pobra obtingués el control del Congrés i la Presidència, els terratinents i les classes més conservadores dels Estats rics van prioritzar aquest sistema per protegir els seus interessos econòmics de classe acomodada però minoritària. El disseny constitucional, doncs, ja incloïa mecanismes anti-redistributius. De fet, històricament, el govern federal dels Estats Units no va dissenyar un sistema de forta intervenció pública, en política fiscal i polítiques socials, fins després del crack del 1929. La crisi econòmica va fer evident que calia un sistema en el que el govern central o federal tingués més capacitat per coordinar la política econòmica. No va ser, doncs, fins després de la primera Gran Crisi que es va fer un esforç de més integració de la política fiscal i social a nivell centralitzat o federal. I el cas és que sempre s'ha preservat el disseny institucional que va preveure la Constitució de Filadèlfia. Els ciutadans voten directament per escollir el President cada quatre anys, i en canvi escullen els representants al Congrés cada dos anys. El fet que les eleccions presidencials i les eleccions al Congrés vagin per separat fa que amb relativa freqüència un partit pugui ostentar la Presidència i el Senat, però en canvi potser no té la majoria al Congrés. Aquest és el cas d'Obama ara mateix. I és una conseqüència més d'aquest disseny constitucional basat en la idea dels contrapesos institucionals. Aquest sistema té efectes directes sobre la política econòmica i és el que explica les negociacions entre demòcrates i republicans per evitar el que s’ha anomenat “abisme fiscal”. L'única institució americana que té la potestat per modificar el límit a l’endeutament és el Congrés, i no la Presidència com a tal. Però vet aquí el problema, com que al Congrés hi ha majoria dels republicans això comporta que Obama hagi de renegociar la seva política econòmica i posar-se d’acord amb els congressistes republicans. Així, els republicans poden continuar exercint el seu “veto” contra el sector públic i la redistribució. El “fiscal cliff”, doncs, té arrels històriques i institucionals que vénen de lluny encara que s’acabi negociant al darrer minut.

Comentaris