Rerum cognoscere causas (article per Valors)



Article per la Revista Valors, septembre de 2012.  
Perquè la història no és una suma infinita de resultats atzarosos.
Quina és la nostra capacitat per a preveure, des del coneixement científic, els esdeveniments econòmics i socials? És possible predir el comportament de l’economia a mig termini? Com és que pocs economistes van preveure la crisi econòmica abans que aquesta esclatés? I pel que fa als esdeveniments polítics, podem saber com de probable és que els països pateixin cops d’estat, guerres civils o per contra consolidin les seves democràcies? Vagi per endavant que les ciències socials, que en principi són les encarregades de respondre aquest tipus de preguntes, no són ni molt menys ciències exactes, i tampoc són eines per a predir el futur. Això ho deixem pels futuròlegs i les seves especulacions. Però sí que, utilitzant eines estadístiques, poden ser útils per a estimar la probabilitat que observem algun canvi o esdeveniment si es donen certes condicions. És a dir, per a testar hipòtesis. Aquestes i altres reflexions me les he fet aquest estiu al veure les notícies relacionades amb la guerra civil a Síria. Vaig visitar aquest país fa un parell d’anys -recorrent a peu els carrers de Damasc, Alep i altres ciutats importants del país- i confesso que no hi vaig saber veure cap senyal que indiqués que Síria estava a punt de viure un conflicte tant violent. Tot i que no sóc expert en la política d’Orient Mitjà i de ben segur altres sí que haurien sabut identificar les arrels del conflicte que estava a punt d’esclatar. Ara bé, en contra del que pugui semblar, i malgrat el desprestigi que sovint les envolta, les ciències socials són certament útils per a conèixer i establir certes regularitats. Per conèixer les causes de les coses, “rerum cognoscere causas”, com diu el lema de la London School of Economics and Political Science. Ara que domina el pensament accelerat, el pensament twitter, aquest lema es fa més necessari que mai. Perquè de tant en tant és bo aturar-se i prendre una nova perspectiva, més reposada, per pujar un esglaó en el nivell d’anàlisi i procurar entendre les causes i conseqüències dels processos econòmics i socials. A nivell general, per exemple, és possible fer afirmacions del tipus: donades les condicions A i B, és més probable que observem X que no pas Y. Per tant, amb rigor i reconeixent un marge d’error inevitable, és possible identificar amb certa confiança la probabilitat que observem X i no Y. Això, que pot semblar poc a primera vista, de fet és molt i és el que permet estudiar el comportament dels individus i els països també des d’un punt de vista científic. La ciència política, per exemple, ha establert que els votants a les eleccions premien o castiguen els governants en funció de quins hagin estat els resultats econòmics durant la legislatura. També ha establert multitud d’altres regularitats relacionades amb el vot i la participació política, la relació entre el desenvolupament econòmic i la democràcia, o la relació entre els tipus de sistema electorals i els nivells de redistribució. Tot aquest coneixement acumulat és el que ens dóna un bagatge suficient per entendre, encara que sigui mínimament, l’enorme complexitat dels processos socials. Perquè la història no és una suma infinita de resultats atzarosos, sinó que és possible -i de fet, és un exercici necessari- fer l’esforç d’intentar conèixer les causes de les coses.

Comentaris