Els enemics de la democràcia


Article per la Revista Valors, Juny 2012.
Tzvetan Todorov, filòsof nascut a Bulgaria el 1939 però que viu a París des del 1963, ens ha regalat un petit llibre extraordinari que porta per títol “Els enemics íntims de la democràcia”. La tesi central del llibre és que sovint cal buscar els factors que amenacen les democràcies no a fora d’elles mateixes (el que ell anomena els enemics externs) sinó dins les pròpies democràcies (els enemics íntims). Els enemics reals són els enemics íntims, els que neixen d’ella mateixa, diu Todorov. No és de cap manera casual que una persona amb la seva trajectòria vital hagi escrit aquest llibre. Todorov explica amb forces detalls, a les primeres planes, l’educació i el terrible sistema de valors sota els quals va créixer durant els anys 40 i 50s. La Bulgaria comunista fou un duríssim règim totalitari que sota l’excusa de salvaguardar la “seguretat de l’Estat” reprimia els drets individuals més elementals. La primera frase del llibre és una canonada que explica en bona mesura el sentit i el perquè del llibre; Todorov comenta que des de ben jove el va preocupar el tema de la llibertat. Quins són, doncs, els factors que poden posar en perill les llibertats individuals no als règims totalitaris sinó a les pròpies democràcies liberals? Aquesta és la pregunta fonamental. Todorov n’assenyala, provocadorament, tres de diferents: el messianisme, l’ultraliberalisme i el populisme. La paradoxa, remarca, és que les amenaçes de les democràcies sorgeixen dels propis valors constitutius de les democràcies representatives -les idees de progrés, de llibertat i d’autogovern del poble. Quan un d’aquests valors constitutius assumeix massa protagonisme i pretén imposar-se per sobre dels altres aleshores la democràcia estarà amenaçada. Aquest és el missatge central de Todorov. Aquells qui creuen haver trobat la fórmula màgica que garantirà el progrés, poden fer-nos creure amb actitud messiànica que ens portaran el paradís a la terra. Per tant alerta amb el messianisme i les solucions fàcils. Mentre que aquells que els preocupa en excés i únicament la llibertat individual, poden caure en els paranys de l’ultraliberalisme. La llibertat individual és un dels eixos bàsics de les democràcies modernes, però també ha d’estar en equilibri amb la resta de valors. En canvi, aquells que invoquen amb tossuderia i es s’anomenen representants de les suposades voluntats del poble, poden no ser altra cosa que demagògs populistes. Todorov recorda que tot ordre social és necessàriament imperfecte, encara que perfectible, i per tant no tot és possible (ni tot està per fer) sinó que necessitem frens a les nostres pulsions. I aquests frens no poden venir de cap altre lloc que del reconeixement de la necessitat de conciliar interessos divergents –aquesta és, al cap i a la fi, la funció principal de les democràcies representatives. Per tant, diu Todorov, el primer enemic de la democràcia és la simplificació, reduïr allò que és intrínsicamnet plural a una voluntat única. La democràcia pot possibilitar -i fins i tot incentivar- la desmesura i l’orgull, però paradoxalment serà aquesta desmesura el seu perill més gran.

Comentaris