Austeritat i el retorn de la política


Article per la Revista Valors, Gener de 2012.
Des del mes de maig de l’any passat, quan el govern de Zapatero va haver de posar en pràctica mesures urgents per reduïr el dèficit, el lema que sentim repetit una i altra vegada és la necessitat d’austeritat. També el govern d’Artur Mas ha convertit l’austeritat en l’eix principal de la seva política. El conseller d’economia Andreu Mas-Colell, en una exaltada reacció va etzibar aquell famós “No tenim diners!” davant els periodistes. I és cert que els atacs especulatius i la crisis del deute sobirà compliquen moltíssim l’obra de govern. Fins al punt que la prioritat política ha passat a ser gairebé exclsuviament recuperar la confiança dels mercats. Ara bé, la gravetat de la situació vol dir que una única política és possible? O fins i tot, que la política ha perdut qualsevol tipus de marge de maniobra? No, no és així. Malgrat que el lema sigui l’austeritat, hi ha lloc per la política. I és que els governs s’han de guanyar no només la confiança dels mercats, sinó que també han de recuperar la confiança dels ciutadans -que ara per ara és també molt fràgil. És cert que les mesures d’austeritat són necessàries, però també s’han de tenir en compte els costos polítics de la situació actual. No n’hi ha prou amb etzibar un “No tenim diners!”, malgrat que sigui una afirmació plena de sentit. En primer lloc, la política ha de definir què és el que s’ha de retallar i què no. Allò que es pot tocar, i allò que continua sent imprescindible. És a dir, no s’hi val a plantejar les retallades com a necessitat universal, sinó que s’han de fer en funció de criteris d’eficiència i equitat en la despesa pública. Fent anàlisis cost-benefici en l’avaluació de les polítiques públiques que tinguin en compte, també, les conseqüències socials. Es pot fer molt camí encara per augmentar l’eficiència i l’equitat de la despesa, és cert. Però cal valentia, i sobretot, criteris i raons que hauran de tenir un caràcter tant econòmic com polític. I explicar a la ciutadania quins han estat els criteris utilitzats. En segon lloc, el mateix passa a l’hora de pensar les polítiques de reactivació econòmica, reformes del mercat laboral i incentius empresarials. Per posar en pràctica polítiques de creixement, quan a poc a poc el crèdit des del sector bancari torni a fluïr, caldran decisions valentes i amb criteri. Per exemple decidir prioritzar segons quins sectors econòmics o polítiques d’incentius a les empreses. El criteri no serà mai neutral, pot comportar perdedors i guanyadors, i per tant tindrà un caràcter eminentment polític. La política, doncs, entesa com l’elecció de criteris d’actuació, és i continuarà sent imprescindible. Uns criteris que han de ser explícits i creïbles per a la ciutadania. En altres paraules, la necessitat d’austeritat no pot ser utilitzada com a analgèsic de la política, perquè llavors sí que correríem el perill del populisme.

Comentaris