Crisis econòmica i conflictivitat social

Columna per la Revista Valors, número de setembre de 2011.
Els disturbis d’aquest estiu a Anglaterra -a Londres i altres grans ciutats- posen de manifest el delicat equilibri econòmic i social en el que es troben molts barris de les grans ciutats europees. La societat anglesa és una societat altament estratificada, amb fortes desigualtats econòmiques i on les diferències socials en funció de la renda i la classe social són evidents. De fet, és un dels països de la OCDE amb més desigualtat econòmica. Malgrat això, aquest no és un fenomen nou i els alts nivells de desigualtat han estat presents a Anglaterra tant en èpoques de crisis com en temps de creixement econòmic. La vella Anglaterra ha estat sempre una societat desigual i jeràrquica. De manera que és difícil afirmar que les desigualts econòmiques són per si soles la causa dels disturbis. Aquesta seria una explicació massa simple. A més, els aldarulls a Londres no van tenir lloc als barris més degradats sinó als barris de les famílies de classe mitja-baixa. Com ho podem explicar? Una característica rellevant de la societat anglesa és la deixadesa generalitzada de l’espai públic. He viscut dos anys dos anys a Londres i una de les coses que més sorprenen és l’absoluta falta de preocupació per la qualitat de l’espai públic –tant de la xarxa urbana de places i carrers, el transport públic i altres infrastructures de serveis socials. En altres paraules, hi ha centenars de places i carrers, hospitals o xarxes de metro que no s’han tocat des de fa anys. L’espai públic en els nuclis urbans és el centre de la vida social, i per tant afecta directament la qualitat de vida dels ciutadans. Però no només això, l’espai públic és també un reflex del grau de cohesió social d’una societat. És el punt de trobada amb aquelles persones similars a tu, però també és el punt d’intersecció amb aquells qui poden ser molt diferents de tu. Una segona característica de la societat anglesa és la baixa qualitat dels serveis públics més elementals; és a dir educació, sanitat i altres serveis bàsics. La qualitat mitjana d’un hospital públic català està molt per sobre de la d’un hospital públic anglès. El mateix passa amb l’educació pública. Finalment, ha estat la classe mitja i mitja-baixa la que més ha patit un descens de les seves perspectives econòmiques a mig termini a Anglaterra. Els nivells d’endeutament, hipotèques i pèrdua de llocs de treball ofeguen bàsicament a les classes mitjanes i baixes. En resum, nivells elevats de desigualtat econòmica acompanyats d’un espai públic abandonat, uns serveis públics de baixa qualitat i la disminució de les expectatives econòmiques són els factors que probablement hi ha darrere els disturbis d’aquest estiu passat. I aquests factors són els que explicarien que no siguin els més desafavorits els qui protesten violentament, sinó alguns joves de la classe mitja-baixa. Uns disturbis que van ser de caire violent i individualista, de persones que no troben el seu lloc en un espai públic degradat.

Comentaris