Airejar els partits


Columna per la Revista Valors, Juliol 2011.
Els partits polítics són organitzacions imprescindibles pel bon funcionament de la democràcia. Tot i això, molts partits funcionen encara amb estructures més pròpies del XIX que no pas del s.XXI –com velles màquines encallades en el temps. La gran majoria de partits estan organitzats de manera excessivament jeràrquica i, sobretot, poc permeable a la ciutadania. Seria desitjable que els vincles entre partits i ciutadans fossin més directes i immediats. En canvi, la realitat és tossuda: ciutadans i polítics semblen seguir camins independents. El problema, però, és que els partits polítics deixen de tenir sentit si no donen resposta, vehiculen i lideren les demandes de la ciutadania. I per altra part, la ciutadania només delegarà la presa de decisions i la representació política si confia en els partits. Aquest delicat equilibri democràtic sembla haver-se esberlat. El moviment dels “indignats”, molt simplificador i terriblement ingenu en molts aspectes en això posa el dit a la llaga de la democràcia representativa: és urgent airejar els partits polítics. Bona part de les velles distincions entre “simpatitzants” i “militants” han deixat de tenir el sentit d’abans. Aquestes categories s’han tornat avui molt més canviants. Estats Units és un bon contra-exemple. Tant el Partit Demòcrata com el Partit Republicà es comporten avui com organitzacions dinàmiques que creen constament xarxes de simpatitzants i van a buscar nous votants a cada elecció. La creació de “networks” d’activistes polítics és una prioritat pels partits. Saben que constament guanyen i perden suports, amb nous “inputs” i “outputs” cap a la societat, perquè són estructures dinàmiques que evolucionen al mateix ritme que la societat. Si no ho fan i es queden encallats l’altre partit els robarà la partida. Saben que difícilment poden comptar amb un “mailing list” permanent dels militants de sempre. El mateix passa a Anglaterra on el Partit Laborista sap que no pot basar-se en el recolzament dels militants tradicionals -els sindicats, de fet, han deixat de ser la base del laborisme anglès. Els partits moderns saben que les bases del seu suport són canviants, que avui poden comptar amb un vot però que se l’hauran de tornar a guanyar a les properes eleccions. I això només és possible si els partits són permeables i dinàmics; o en altres paraules, si s’entrecreuen constantment el seu camí amb la ciutadania. La part positiva és que fomentar aquest entrecreuament de camins és útil per garantir l’equilibri i la confiança mútua entre ciutadania i partits.

Comentaris