El temps i la informació


Article per la Revista Valors, març de 2011.
Què n’ha quedat del fenomen WikiLeaks? Pràcticament no res. Després d’ocupar portades als diaris durant setmanes va caure ràpidament en l’oblit. El que alguns periodistes van anunciar com revelacions de primer ordre i va ser celebrat com un pas cap a la democratització de la informació després ha acabat sent més un bluf que no altra cosa. Prestigiosos diaris van publicar durant setmanes titulars que en gran part no eren més que obvietats conegudes, esperables o curiositats més aviat pròpies de la premsa sensacionalista –amb algunes excepcions, és clar. El fenomen WikiLeaks posa de manifest un problema més general; la fascinació per la quantitat d’informació. La concepció-twitter de la informació: resumir l’ara i aquí en quatre paraules. I és que cada vegada més la informació ens arriba de forma accelerada i fragmentada. Les notícies que una setmana ocupen titulars, tertúlies radiofòniques i debats televisius la setmana següent desapareixen dels mitjans. Són notícia les declaracions i reaccions del dia a dia, però és cada vegada més difícil trobar informació amb perspectiva, que depassi el dia a dia amb una mirada a mig termini. Una mirada que informi dels orígens i les conseqüències de l’actualitat. És cert, però, que mirades amb diferents tempos de l’actualitat sempre han conviscut. Els periodistes de firma clàssica conviuen amb l’acceleració generalitzada del temps als mitjans. Cada matí un pot escoltar la mateixa veu a la radio i el mateix matí rebre 50 twitters differents. I a Internet les xarxes socials reprodueixen tant informació immediata (el facebook o el twitter) com altres suports més lents i reflexius (els blogs personals). De fet seria una ingenuïtat esperar el contrari, que els continguts periodístics capaços d’anar més enllà de l’ara i aquí siguin majoritaris. Els mitjans majoritaris han de complir una funció informativa immediata i no tots han de ser com el The New Yorker. Però la fascinació actual per la quantitat d’informació, la concepció-twitter, seguirà convivint amb altres suports més reflexius i minoritaris. I és bo que tots dos temps co-existeixin i que les mirades de la realitat siguin múltiples. Per tant, democratitzar la quantitat d’informació no és una condició suficient. El twitter seguirà convivint amb reflexions més pausades i qualitatives als blogs a i a la premsa escrita. I és que a Internet primer es van imposar els blogs i després van arribar el facebook i el twitter, veurem com s’ajusten els temps i les mirades a la societat de la informació.

Comentaris