Dictat econòmic, solucions polítiques


Columna per la Revista Valors, abril de 2011.
A finals de març els líders europeus es van reunir a Brusel.les per acordar les mesures per fer front a la crisis econòmica. Amb la presidenta alemanya Angela Merkel portant la batuta, l’anomenat “dictat econòmic” consisteix en retallades significatives de la despesa pública. Donat l’elevat grau d’endeutament de les administracions públiques, ordenar i racionalitzar les finances públiques és avui un objectiu prioritari. Merkel s’ha convertit en la nova dama de ferro de les finances europees. Ara bé, malgrat la necessitat de frenar l’endeutament públic, és important tenir present el perquè hem arribat fins aquí i evitar caure en els mateixos errors. En altres paraules, vivim en un moment de gran incertesa però no per això l’arbre ens ha d’impedir veure el bosc. Ara mateix és necessari seguir el dictat econòmic de Brusel.les però també tenir present les conseqüències polítiques. El dictat recomana una única recepta a seguir, la de l’austeritat i contenció de la despesa, però seria un error pensar que a mig termini només aquesta política és possible. Malgrat el moment d’urgència actual, diferents camins a mig i a llarg termini són possibles. Més encara, l’èxit o fracàs de les reformes que es posin en pràctica a partir d’ara determinaran el futur de les nostres economies. I aquestes reformes seran el resultat, fonamentalment, de decisions polítiques. Perquè no és cert que la ciència econòmica determini inexorablement un únic camí a seguir. Serà la política la que determinarà les solucions o la persistència dels problemes actuals. Les decisions polítiques que s’han de prendre bàsicament fan referència a dos tipus de reformes. En primer lloc, sobre quin és el model productiu que es vol potenciar i quines són les bases del mercat de treball per fer-ho possible. Fins ara el model productiu s’ha basat en un mercat de treball dualitzat i poc qualificat, amb sectors de poc valor afegit i salaris baixos. I la crisis actual ha colpejat amb especial duresa aquest tipus de model productiu. En segon lloc, cal repensar quines són les prioritats de les polítiques socials i com fomentar la cohesió social. Aquestes són el tipus de reformes que definiran el futur econòmic a mig termini. I per tant és aquí on hi ha espai perquè les decisions polítiques siguin determinants i els ciutadans no disminueixin la seva confiança. Si per contra els electors tenen la percepció que hi ha una recepta única aleshores la pròpia política deixarà de tenir sentit. Per tant és responsabilitat dels líders polítics proposar i definir les polítiques per encarar el futur.

Comentaris