El món no se'n surt?


Columna per la Revista Valors, gener de 2011.
Aquest és el títol del darrer llibre de l’historiador Tony Judt, un llibret interessantíssim, un veritable testament ideològic que Judt va deixar escrit poc abans de morir, on fa un repàs de les dificultats de la socialdemocràcia per construïr una alternativa ideològica al liberalisme. I a la vegada elabora una crítica al sistema econòmic anglosaxó, que caracteritza com un sistema amb fortes desigualtats i poca cohesió social. Tony Judt és un historiador de les idees que explica amb luxe de detalls perquè el liberalisme i el conservadorisme han acabat guanyant la batalla ideològica. El mateix Paul Krugman, premi Nobel d’economia, es queixava també amargament que malgrat la crisis econòmica els qui prenen decisions econòmiques a Gran Bretanya i Estats Units continuen sent liberal conservadors. Així doncs, per què la socialdemocràcia és incapaç de definir una alternativa coherent al liberalisme Per què l’esquerra està reculant a gairebé tots els països europeus? Té raó Tony Judt quan conclou que hi ha aspectes fonamentals del nostre sistema econòmic i social que no funcionen? Tony Judt subratlla que la ideologia segons la qual “la millor manera de defensar el liberalisme i una societat oberta és allunyar l’estat de la vida econòmica” s’ha acabat imposant arreu. I fins i tot es demana, i aquesta és una qüestió clau en el moment de crisis actual, si “és millor tirar endavant amb la destrucció creativa del capitalisme i esperar que es presentin feines més bones?”. El llibre de Tony Judt és molt lúcid en diferents punts, però des del meu punt de vista s’equivoca en un aspecte crucial. Qui “no se´n surt” no és el món de forma sistèmica sinó que és la pròpia socialdemocràcia la que ha estat incapaç de redefinir-se i construïr una alternativa ideològica. Les culpes, mancances i vicis propis no són pas pocs. Amartya Sen, en canvi, és una veu que també des del social liberalisme adopta una actitud més ponderada. Sen es situa en un terme mig entre aquells qui defensen un canvi radical de model i els qui continuen creient en els mercats. Amartya Sen, com Tony Judt, argumenta que una economia només pot funcionar sobre la base de la confiança entre les diferents parts. I en això l’estat i el sector públic hi tenen molt a dir, només faltaria. Però hi ha un model que combina eficiència i equitat que funciona: el model social europeu dels països escandinaus. I allò important és que el model d’una economia social de mercat persisteix i, en canvi, qui perd les eleccions són avui els partits socialdemòcrates.

Comentaris