WikiLeaks o el poder de la informació


Columna per la Revista Valors, desembre 2010.
Aquest passat mes de novembre les filtracions de WikiLeaks als mitjans de comunicació han estat portada freqüent als diaris. Les filtracions i el que ha arribat al gran públic ha estat pactat entre un grup de diaris molt selectes –entre d’altres El Pais, The Guardian o el New York Times. I malgrat l’impacte mediàtic, la gran majoria de converses i informes que fins ara s’han difós no passen del nivell de xafarderia política entre diplomàtics i dirigents polítics – excepte algunes excepcions. En tot cas, la qüestió fonamental és fins a quin punt les informacions publicades posen en perill la seguretat internacional o, al contrari, contribueixen a la transparència i a la capacitat dels ciutadans de controlar les decisions dels líders polítics. WikiLeaks és una organització d’activistes que té com a objectiu “fer arribar al màxim nombre de persones el màxim d’informació possible”. És un objectiu perfectament legítim, fins i tot oblidant-nos del caràcter excèntric del seu lider. WikiLeaks no posa l’èmfasis en la veracitat i selecció de les informacions sinó tan sols en maximitzar-ne la quantitat. De manera que les informacions continuen arribant al gran públic d’acord amb el criteri dels periodistes i opinadors que en subratllen determinats continguts. Ara bé, la informació és poder i pot enriquir el debat públic sobre els afers internacionals. Els darrers anys hem vist com els governs poden manipular informacions i motivar el seu comportament en base a premises falses –les suposades armes de destrucció massiva en són un exemple. De manera que un augment de la informació pot incrementar el control democràtic de la ciutadania. Per altra part, les relacions de poder i l’equilibri polític internacional respon a un equilibri de forces no sempre explícit. I les informacions publicades podrien arribar a capgirar aquest equilibri. Per exemple, hi ha qui assegura que la probabilitat d’un atac d’Israel a Iran ha augmentat donat que s’ha fet públic que líders del món àrab ho veurien amb bons ulls. De fet, com que les informacions fan explícita la visió nordamericana aleshores l’equilibri polític podria paradoxalment evolucionar al seu favor. En qualsevol cas, alerta amb pecar d’ingenuïtat, perquè més informació no sempre garanteix millors resultats. Si l'objectiu d'un govern és la seguretat pública pot haver-hi casos en els que límits a la informació disponible siguin necessaris. De la mateixa manera que els estats deleguen part de la seva política de seguretat a la OTAN, que actua coordinant polítiques sense el control directe de la ciutadania, és desitjable que els governs mantinguin informació privada i de qualitat sobre les seves actuacions.

Comentaris

Anònim ha dit…
i no oblidem que l´"excèntric" Assange va penjar al twitter el que sembla seria lárxiu original de 250.000 documents, encriptat, sempre iquan a ell no li passi res.