Hi ha un únic camí a seguir?


Columna per la Revista Valors, novembre 2010.
El passat 20 d’octubre el govern de coalició entre conservadors i liberals que lideren David Cameron i Nick Clegg va anunciar la retallada de la despesa pública més important a Gran Bretanya des de la Segona Guerra Mundial. L’equivalent al ministre d’economia, el canceller Osborne, va defensar la mesura argumentant que és l´única manera de “fer un pas enrere davant l’abisme al qual el país es dirigeix”. La mesura de reducció de la despesa té com a objectiu prioritari reduir el dèficit públic de l’11% actual fins al 3% que exigeix Brusel.les. El gruix de les retallades és molt significatiu i tindrà unes conseqüències socials evidents, suposa una reducció d’uns 20.000 milions annuals en polítiques socials i la destrucció de quasi mig milió de treballadors al sector públic. Davant la magnitud d’aquestes mesures cal preguntar-se si realment aquest és l’únic camí possible. El govern Cameron-Clegg no té alternativa davant l’abisme? I sobretot, es tracta d’un camí inevitable dictat per “l’economia” o , al contrari, es tracta de mesures amb un fons més polític que no pas econòmic? El cert és que el canceller Osborne ens vol fer passar gat per llebre i anuncia a l’opinió pública les mesures com a purament econòmiques quan en realitat són el resultat d’una decisió política. I així intenta protegir-se les espatlles quan en cas que l’economia no reactivi com el govern de coalició espera aleshores hagi de repetir davant l’electorat que no va ser una decisió política, sinó una decisió inevitable fruït d’una greu situació econòmica. L’economia no és una ciència exacta que subordina i limita les decisions polítiques fins a tal punt que la política es torna irrellevant. Aquest determinisme no és tal, això és el que alguns arrogants han volgut fer creure i altres ingenus han acceptat sense saber donar-hi resposta. Un dels ingredients clau de l’economia és la incertesa. I el cert és que actualment hi ha molta incertesa sobre si les mesures aprovades, amb els tipus d’interès sent ja molt baixos a Gran Bretanya, seran útils per reactivar l’economia, faran disminuir l’atur i per tant el sector privat serà capaç d’absorbir els treballadors desplaçats del sector públic. De fet aquest és un debat entre economistes que com recorda Paul Krugman es remunta a l’experiència històrica dels anys 1930’s . De manera que el canceller no ens fagi passar gat per llebre i que reconegui sense embuts que està fent una clara aposta política -per la qual haurà de ser premiat o castigat a les properes eleccions.

Comentaris