Qui desperta les curiositats?


Columna per la Revista Valors.
Molts sociòlegs han parlat de la falta de referents en la societat actual. No és cap secret que la funció que fa uns anys exercien la família, l’escola o fins i tot l’església a l’hora d’estructurar models de comportament i aprenentatge de normes socials ha canviat radicalment. Ara són els mitjans de comunicació, internet o personatges públics com esportistes i estrelles televisives els qui han agafat el relleu i influeixen en bona mesura els comportaments. Tot i això, no és cert que necessàriament aquesta fragmentació i canvi de models sigui negatiu. Perquè l’accés a la informació i la cultura s’ha democratitzat. De fet, alguns dels referents avui en dia no són gens líquids sinó més aviat el contrari; són terriblement forts, homogenis i estandaritzadors. Les modes musicals, esportives o purament d’actitud s’escampen ràpidament a través de la televisió o internet i són imitades fidelment per una quantitat immensa de persones. Un dels videos més vistos a YouTube aquest estiu ha tingut més de 65 milions de descàrregues a internet. Aquests són els referents d’avui en dia; referents que es difonen a alta velocitat i són copiats i repetits fins a l’infinit. Són models “forts” perquè incentiven corrents imitatius, però també són buits i al no tenir cos són fàcilment destruïts. Potser Josep Guardiola com a model al món futbolístic sigui una de les poques excepcions que confirma la regla. Molts dels referents actuals activen amb molta força la imitació però no incentiven la creativitat individual. Google, una meravella del món modern utilitzada diàriament per milions de persones, és un bon exemple d’aquesta reflexió. La pregunta clau és qui o el què et fa fer el click perquè busquis a Google una determinada curiositat. Ja no és l’escola ni la família i molt menys l’església. Les cerques al google es difonen exponencialment; aquest estiu és Lady Gaga qui lidera les consultes però l’estiu que ve en serà un altre que ara desconeixem. Així, quins són els models capaços d’activar la creativitat individual a diferència d’un comportament purament imitatiu? En altres paraules, quins són els models o referents socials que afecten positivament el sentit crític de l’individu? Paradoxalment, és cert que en alguns sectors la creativitat artística i empresarial és molt forta, però no en molts altres àmbits socials. Perquè així com fa uns anys Umberto Eco va distingir els apocalíptics dels integrats, avui la bretxa creixent és entre els “imitadors” i els “creatius”.

Comentaris

Anònim ha dit…
Muntaner ha dit...
Tal vez interprete mal el conceto de "Sociedad liquida". Por esta razón no comparo tu comentario.