Polítics entre ombres financeres


Columna per la Revista Valors
Ara que la crisis econòmica obliga als polítics a prendre mesures precipitades és quan la imatge d’uns polítics febles que ballen al toc dels mercats financers es fa més evident. Sembla com si els polítics no tinguessin capacitat de maniobra i estiguessin subjectes al dictat de les finances internacionals. El cas de Grècia sembla ser l’exemple d’un país en bancarrota amb una classe política paralitzada incapaç d’ordenar el país. Tot i això, aquesta és la dimensió real de la situació política actual? Els polítics han perdut realment la capacitat per liderar la política econòmica? Abans de respondre aquestes preguntes cal fer un parell d’apunts; en primer lloc subratllar que la crisis actual és especialment perversa i castiga amb força no només els qui no van fer els deures en el seu moment sinó també els qui no tenen cap responsabilitat del que passa -per exemple els pensionistes o treballadors en sectors de poc valor afegit. I també un segon apunt, la crisis econòmica es va originar fa dos anys com a conseqüència de l’especulació exorbitant al sector financer. Dit això, no és veritat que els polítics hagin perdut íntegrament la capacitat de maniobra i la possibilitat de lideratge. I el que és més important: des de la ciutadania podem exigir responsabilitats quan els polítics es comporten mediocrament. Un cas clamorós és el de l’alcalde Hereu, que en temps de crisi va decidir potinejar amb festivals deliberatius mal plantejats. Però també Zapatero sembla avui la viva imatge d’aquell despistat a qui han enxampat i ara va amb “els pixats al ventre”, com diu la dita popular. Zapatero hauria i podria haver introduït reformes en l’estructura impositiva ja fa molt temps, així com esforços per reconfigurar l’estructura productiva de l’economia espanyola. Ara en temps difícils tot això és encara més necessari i també més difícil de fer. El que ens calen, en definitiva, són polítics forts i ambiciosos que plantegin quines són les grans línies mestres de la política econòmica pels propers anys. I aleshores els ciutadans escolliran en qui confien la gestió de la crisis a les eleccions que s’acosten. El més curiós de tot plegat és que aquesta lliçó sembla que la tenen més interioritzada els ciutadans que no pas alguns dirigents polítics. Només així s’enten la penalització rotunda i sense contemplacions a l’alcalde Hereu i encara la sorpresa d’alguns. Els ciutadans distingeixen el soroll a curt termini dels polítics que proposen una agenda a mig termini amb criteri.

Comentaris