L'Estat del benestar en temps de crisi


L’actual crisi econòmica suposa, una vegada més, un repte per l’Estat del Benestar. L’origen de la crisi ha tingut lloc al sector financer però les conseqüències s’han ramificat a d’altres sectors econòmics. L’augment de l’atur és un dels resultats més immediats i amb implicacions més severes. I aquest augment de l’atur arriba en un moment en el que els mercats de treball ja havien iniciat una transformació estructural. La “dualització” dels mercats de treball és un fenomen comú en moltes economies avançades de la OCDE. Sociòlegs i economistes han estudiat algunes de les característiques d’aquesta dualització dels mercats de treball: increment de la importància del sector serveis i declivi dels sectors tradicionals, augment de feines amb salaris baixos i, especialment, polarització dels salaris en funció del capital humà. Cal analitzar, doncs, els efectes de la crisi econòmica en els mercats de treball tenint en compte que aquests ja estaven subjectes a transformacions estructurals. Això vol dir, en particular, que l’augment de l’atur colpejarà alguns sectors de la població més que no pas d’altres. És a dir, els treballadors poc qualificats, amb feines temporals associades a salaris baixos i en sectors de poc valor afegit són els que patiran més directament la crisi. El que és més preocupant, però, és que la conseqüència de l’augment de l’atur en mercats de treball dualitzats pot ser un increment de les desigualtats econòmiques. Els treballadors qualificats o en sectors d’alt valor afegit, la part alta del mercat, és probable que no pateixin tant com els treballadors poc qualificats . De manera que la crisi pot accentuar la ja existent polarització i segmentació del mercat de treball. Arribats a aquest punt convé preguntar-se quin paper poden jugar els governs. Bona part dels països de la OCDE han desenvolupat polítiques actives d’ocupació al mercat de treball durant els últims anys. L’objectiu d’aquestes polítiques és reduïr les conseqüències adverses de l’atur i incrementar els incentius dels aturats a cercar noves feines. Aquestes polítiques, però, poden tenir diferents components i a vegades tenen un caràcter penalitzador –si es redueix la durada de les prestacions- i d’altres un caràcter més dinamitzador –quan es fomenta l’adquisició de noves qualificacions. Són per tant instruments delicats amb efectes individuals a vegades incerts per diferents grups de treballadors. En un context com l’actual, però, i amb mercats de treball dualitzats és important que els governs desenvolupin polítiques d’ocupació dinamitzadores i selectives pels grups de risc més exposats a la crisi.

Comentaris