Política i Jocs Olímpics


Ara que es celebren els Jocs d´Hivern 2010 a Vancouver és un bon moment per reflexionar sobre l’oportunitat de celebrar una nova olimpíada a Barcelona l’any 2022, com ha reivindicat l’alcalde Jordi Hereu. En l’organització de cadascun dels Jocs cal tenir en compte consideracions polítiques i econòmiques. Perquè uns Jocs Olímpics, a més a més d’un esdeveniment esportiu, són un actiu econòmic de primer ordre per a qualsevol ciutat. Durant la present edició dels Jocs a Vancouver, per exemple, una part de la ciutadania s´ha mostrat crítica amb el suposat elitisme dels Jocs. La crítica, en bona mesura ingènua, s´ha centrat en posar en dubte la despesa pública en equipaments esportius o despeses de seguretat per a les elits polítiques i de l’esport. I és cert que una part important de la ciutadania de Vancouver no participa dels Jocs. Les queixes es concentren en la pretesa inundació de turistes, les despes innecessàries o l’increment de preus. Tot i això, el que els ciutadans de Vancouver no aprecien és que la despesa pública que una ciutat capitalitza amb l’organització dels Jocs és una despesa que no es pot redistribuir a d’altres polítiques socials. Perquè les decisions polítiques sobre la despesa no són un joc de suma zero. És a dir, no és una qüestió d’inversió en equipaments esportius versus inversió en polítiques d’habitatge. Un exemple concret, la ciutat de Vancouver té ara una nova línia de transport ràpid que uneix l’aeroport amb el centre de la ciutat. Però aquesta inversió pública no competia amb fons públics per modernitzar el degradat Downtown Eastside de Vancouver. En realitat aquesta inversió competia amb una connexió similar a l’aeroport de Toronto. Aquest exemple mostra que uns Jocs causen competència i tensions entre diferents regions, i per això es converteix en una qüestió política. En el cas de la proposta de Barcelona 2022 aquestes tensions són encara més evidents perquè Jaca també ha presentat candidatura. Però aquí la qüestió clau són les externalitats econòmiques positives i complementarietats que una organització cooperativa produirïa. Perquè malauradament la proposta de l’alcalde Hereu va néixer precipitadament fruït de la necessitat de treure pit electoral. En canvi, una anella olímpica concentrada als Pirineus i organitzada amb esforços comuns des de Barcelona i Saragossa generaria beneficis econòmics compartits. La candidatura ha de ser conseqüència d’un anàlisi cost-benefici a llarg termini, no dela supervivència política a curt termini. Si el que volem modernitzar són els Pirineus aleshores la unió fa la força.

Comentaris