Lideratge polític: no n´hi ha prou amb escoltar

Per exercir la responsabilitat política no n´hi ha prou amb escoltar els ciutadans i atendre les seves demandes. A més a més cal desenvolupar un projecte politic amb cara i ulls. O dit amb altres paraules, en una democràcia representativa un bon politic ha de saber escoltar però també ha de saber liderar. De fet, una de les teories de la democràcia més destacada subratlla el concept d’agència. D’acord amb aquesta visió la ciutadania constitueix el “principal”, l’actor politic del qual deriva la legimitat, però aquest “principal” delega part de la seva responsabilitat als “agents”, que són els politics. Així doncs, els politics són aquells a qui la ciutadania cedeix una sèrie de funcions per a governar les societats. Els politics assumeixen responsabilitats de primer ordre però no a qualsevol preu: els electors mantenen sempre la capacitat de retirar el poder politic dels agents si no estan satisfets amb la seva actuació. Aquesta teoria té dos elements d’interès. El primer és el paper fonamental de la ciutadania, no només com a font de legimitat, sinó també a l’hora de valorar l’actuació dels polítics. Però el segon element interessant és el paper dels agents: la ciutadania delega responsabilitats en ells. De manera que no són simplement miralls de les preferències dels ciutadans, sinó que són alguna cosa més: són també els dipositaris d’un mandat representatiu que han d’assumir i si no ho fan seran castigats. El que això implica és que els polítics poden ser els protagonistes d’una acció de govern ambiciosa que després serà avaluada. I un dels problemes actuals és que bona part de la classe política sembla haver oblidat en bona mesura aquesta lliçó. D’una generació de polítics forts com Felipe González o Jordi Pujol hem passat a la generació de polítics febles. Els polítics febles desenvolupen el seu dia a dia guiats per objectius a curt termini, al dictat de l’agenda dels mitjans, sempre pendents de càlculs electoralistes i, això sí, sempre disposats a dir que escolten tantíssim a les persones. Els polítics forts, en canvi, són els qui assumeixen sense por el mandat representatiu, són valents en l’acció de govern, ignoren els cants de sirena dels mitjans i tenen al cap objectius a llarg termini. I si cal, els polítics forts no dubten en assumir avui el conflicte polític amb determinats subgrups si esperen ser avaluats positivament demà per una majoria. Si hi pensen trobaran multitud d’exemples de polítics febles avui en dia.