Reptes europeus

El flamenc Van Rompuy i la britànica Catherine Ashton són les dues noves cares visibles de la Unió Europea. Van Rompuy, polític democristià i ex-primer ministre de Bèlgica, serà el primer president estable del Consell Europeu. I per altra part, Catherine Ashton, laborista i ex-comissària de la Unió, serà la substituta de Javier Solana al capdavant de la diplomàcia europea. Són dos càrrecs vitals pel desenvolupament de la Unió Europea que es deriven de l’aplicació del Tractat de Lisboa. Ara bé, l’elecció de Van Rompuy com a nou President i Ashton com a nova “Alt Representant” ha provocat molts recels entre els més europeïstes. Molts assenyalen que la seva elecció ha estat conseqüència de criteris estrictament representatius i que no s’ha tingut prou en compte la necessitat que siguin polítics de perfil fort. I és cert, el tàndem Van Rompuy-Ashton és el resultat d’un equilibri de poders entre socialdemòcrates i conservadors i, el que és més important, a un interès per satisfer els interessos dels estats que formen la Unió. A Merkel, Sarkozy o Brown ja els va bé mantenir sota la seva influència els nous màxims representants de la UE. Els més escèptics argumenten amb raó que la Unió necessita projectar amb força el seu lideratge a l’exterior, i que aquests dos polítics difícilment podran coordinar un lideratge més enllà dels polítics nacionals. Ara bé, el perfil de Van Rompuy és interessant i per tant mereix un vot de confiança. Ha estat primer ministre de Bèlgica en un dels períodes més convulsos d’aquest país; i és considerat un intel·lectual i persona de consens. Catherine Ashton, en canvi, serà la nova lider de la nova diplomàcia europea sense tenir cap tipus d’experiència prèvia. Algun dia haurem de reflexionar sobre els criteris que guien l’elecció de càrrecs polítics, naturament han de ser persones representatives però seria desitjable que també tinguessin perfils o experiències remarcables. En qualsevol cas, Van Rompuy i Ashton hauran de liderar Europa en un moment en que no podem oblidar-nos dels reptes que afrontem. La Unió Europea ha de començar a coordinar una sola veu en matèries com la regulació econòmica i les polítiques per sortir de la crisis econòmica, la política de defensa i seguretat o les relacions amb Rússia i altres potències emergents com Xina o la Índia. Perquè per ingenu que pugui semblar, la supervivència del propi model europeu depen en bona mesura de la capacitat de coordinar interessos i no fragmentar-los.

Comentaris

berkeley ha dit…
Great blog. There's a lot of good data in this post, though I would like tell you something. I can understand the content, but the navigation doesn't work so good
custom essay
Ak Sağlık ha dit…
I am happy to find this very useful for me, as it contains lot of information. I always prefer to read the quality content
Gebelik
Study in UK ha dit…
It’s glad to see good information being convey. Its a very nice written, and i really like these blog. Thanks for the info.