Informació, educació i noves tecnologies

Columna per la Revista Valors

Molt sovint els debats sobre aventatges i inconvenients de les noves tecnologies giren al voltant de les conseqüències. Els sociòlegs han dedicat riuades de tinta a analitzar si les tecnologies ens aïllen o per contra permeten ampliar horitzons. Els filòsofs, en canvi, han dedicat esforços a entendre de quina manera la tecnologia crea immediatesa i accelera els nostres tempos vitals. Són debats interessants, d’acord, però molt sovint esbiaixats en funció de determinats prejudicis ideològis. Les noves tecnologies són, al cap i a la fi, instruments, i com gairebé tot en aquesta vida se’n pot fer un ús positiu o negatiu.

Una qüestió prèvia és l’accés a les noves tecnologies. Si les tecnologies són instruments, quins són els factors que determinen l'accés a aquests instruments? Existeixen diferències en funció de la renda de les famílies, del capital cultural, de les zones rurals o urbanes? Segur que sí. Només cal veure fins a quin punt s’ha fragmentat i ampliat l'oferta tecnològica en molts sectors. Per exemple els equips de música; és curiós veure com productes que fa ben poc eren productes estrella ara han caducat. O més ben dit, han caducat per segons quins grups de la població. Els equips de música tradicionals competeixen avui amb sofisticats aparells que permeten connexions a reproductors digitals. De manera que un estudiant universitari probablement es decantarà pel reproductor digital estereo on connectarà l’MP3 o l’iPod. Mentre que altres seguiran comprant l’equip tradicional amb ràdio i CD –aparells que alguns joves miren ja de reüll com velles glòries del passat. El nivell de coneixements previs que demana el reproductor digital estereo és òbviament molt més elevat –s’ha d’estar familiaritzat amb un determinat software informàtic.

Quines són les implicacions d’aquestes assimetries per a l’educació, la mobilitat social i la cohesió social? Segurament molt més complexes i variades del que imaginaríem a primer cop d’ull. El mestre “progre” clàssic potser no aprecia prou les potencialitats de la informàtica –que tenen paradoxalment un potencial efecte equalitzador enorme. Un efecte equalitzador perquè les distribucions de recursos econòmics de la família i de talent dels fills no són les mateixes i per tant un nano espavilat pot beneficiar-se en gran mesura d’internet. Tot i que el capital social de la família afectarà quin ús farà el fill d’internet. Per altra part, és clar, un ordinador a l’escola és un instrument poc útil si no va acompanyat de pedagogia, explicacions i preguntes adequades. El truc sempre és el qui i el com es desperten les curiositats. Però un cop activades les noves tecnologies poden ser un instrument preciós.

Comentaris

Xandri ha dit…
No podríem estar més d´acord.
Anònim ha dit…
preberite celoten blog, kar dober
Anònim ha dit…
Hvala za intiresny Blog