Luis de Sebastián


Columna per la revista Valors, mes de juliol de 2009.
El passat 26 de maig va morir Luis de Sebastián, economista i teòleg, catedràtic a ESADE i ex vicerector de la Universidad Centroamericana de El Salvador. Aquestes són algunes de les múltiples facetes de Luis de Sebastián. I és que Sebastián va combinar al llarg dels anys el compromís ètic amb una llarga trajectòria professional i acadèmica. Com molts jesuïtes, Luis de Sebastián era un home molt ben format, havent estudiat les carreres de filosofia, teologia i ciències socials. Això el convertia en un humanista i en un intel•lectual actiu i compromès. Potser era l’humanisme la característica que més el definia: era d’aquelles persones amb una extraordinària amplitud de coneixements i experiències. Tant podia parlar de la moderna teoria macroeconòmica com dels antics tractats sobre la usura. Ben bé un rara avis pels temps que corren, quan el coneixement especialitzat i l’endogàmia professional són regla general. I probablement per això va ser també una persona tan estimada i referent per a molts. Amb la seva barba blanca i la veu greu, el gest pausat i la mirada serena, desgranava els arguments a poc a poc. Com fan els que estimen el valor de la paraula i el diàleg. Recordo uns seminaris que vaig fer amb ell a “Cristianisme i Justícia”, al carrer Casp de Barcelona. I recordo sobretot la seva insistència a l’hora de dubtar i qüestionar els punts de partida. Sempre obert al pensament crític, a fer un pas enrere. Deia: “lo realmente peligroso es dar el salto desde la simplificación a querer que el mundo se ajuste a a lo que uno cree”. Ho deia referint-se a la teorica econòmica neoclàssica, que jo havia estudiat sense cap mena de sentit crític a la facultat. De fet, però, la seva advertència es pot aplicar a tantes ideologies fortes que anul•len el raonament i l’anàlisi crític. Ara bé, Luis de Sebastián era un humanista de profundes conviccions. Sebastián va coincidir a la UCA amb Ignacio Ellacuría, jesuïta assassinat pels paramilitars a El Salvador el 1989. Deixeu-me acabar amb una anècdota personal. L’estiu de l’any 2000 tornàvem cap a Mèxic creuant El Salvador per agafar el vol de tornada. De camí, en una parada d’autobusos a El Salvador, vam posar-nos a parlar amb el que va resultar ser un ex combatent de FMLN –el Yuri. En aquell viatge jo llegia “El rey desnudo”, de Luis de Sebastián, i com que sabia la càrrega de significat que tindria vaig decidir regarlar-li el llibre. Potser no, però diria que el magnífic sopar a que ens va convidar més tard el Yuri va ser perquè ell també apreciava les paraules i el sentit crític del Luis de Sebastián.

Comentaris