Anàlisi de l'abstenció a Mataró


Un dels resultats que mereixen més atenció de les darreres eleccions al Paralment Europeu és l'elevada abstenció registrada a Catalunya. L'abstenció a Mataró, concretament, va ser d'un 61,88%, que és de fet la participació més baixa registrada en tot tipus d'eleccions celebrades a Mataró des de 1977 (tenint en compte eleccions generals, autonòmiques, locals o referèndums). A Catalunya l'abstenció va ser del 60,20%, més de 5 punts per sobre de l'abstenció al conjunt d'Espanya, que es va situar al 54,86%. Aquesta abstenció diferencial a Catalunya és preocupant i exigeix certa reflexió tant als polítics com a la ciutadania. Catalunya ha estat tradicionalment europeïsta, o almenys això pensàvem. Què explica aquesta abstenció diferencial catalana?

Centrem-nos primer en el cas de Mataró. En el gràfic anterior podem veure els canvis en els percentatges de participació per cadascun dels barris de Mataró. Els resultats són sorprenents: el Centre i l'Eixample són els barris on va disminuir més la participació. Malgrat que són encara els barris amb els percentatges de participació més alts, és en aquests barris on l'abstenció va augmentar més respecte les darreres eleccions europees. Al contrari, barris com Cerdanyola Sud, Rocafonda o Vista Alegre van augmentar els seus % de participació. No deixa de ser un resultat interessant i potser inesperat aquest fort descens relatiu dels nivells de participació al Centre i a l'Eixample. Potser no és tan cert el tòpic segons el qual les eleccions europees són cosa de quatre votants elitistes? Llegiu aquesta satírica, ara sense números però amb poesia.

Per intentar analitzar amb més profunditat aquesta abstenció proposo el següent exercisi. Es tracta de calcular, per cadascun dels barris mataronins, el canvi en el % de participació en les eleccions europees de 2009 respecte el % de participació a les mateixes eleccions el 2004. Per altra part, també he calculat el canvi en % de vot a les eleccions europees per a cada un dels partits en cadascun dels barris mataronins. Aquest exercisi permet fer-se una idea de quins són els partits que han perdut % de vots en aquells barris on ha disminuït la participació.
En el cas del PSC podem interpretar el gràfic anterior de la següent manera. En primer lloc, veiem com el PSC perd % de vots respecte les darreres eleccions europees en tots els barris de Mataró (eix horitzontal del gràfic). Per altra part, l'eix vertical del gràfic representa el canvi percentual en els nivells de participació respecte a les europees de 2004. És interessant veure com allà on el PSC registra un descens en % de vots més importants no és precisament en aquells barris on la participació va disminuir més. En altres paraules; el PSC perd % de vots molt importants a La Llàntia, Cerdanyola Sud i Vista Alegre, que són barris on els nivells de participació es van mantenir molt similars als de 2004.


El cas d'ERC a Mataró és interessanst perquè li passa el contrari que al PSC. En altres paraules, fixeu-vos que ara la pendent al gràfic és positiva i no negativa. És a dir, ERC va disminuir també els seus % de vots a tots els barris de Mataró, però pateix un descens en % de vots més sever en aquells barris on la participació també va disminuir respecte 2004. És el cas de l'Eixample, el Centre, Peramàs o El Palau. El cas de l'Eixample és el següent: la participació hi baixa uns 4 punts percentuals i ERC hi perd gairebé un 5% dels seus vots. En canvi, ERC tendeix a mantenir els seus % de vots en els barris on la participació també es mante, és el cas de barris com Cerdanyola o Rocafonda.


El cas de CiU també és diferent. CiU ha augmentat els seus % de vots en tots els barris de Mataró. Però el que és interessant és veure com ara la pendent és gairebé plana. En altres paraules, CiU guanya % de vots tant en aquells barris on la participació es manté respecte 2004 com en aquells barris on l'abstenció augmenta significativament com és el cas del Centre, l'Eixample o El Palau.


Per últim,el cas del PP s'assembla més al que li passa a ERC. Però és interessant perquè el PP no guanya o perd % de vots de la mateixa manera a tots els barris. A barris com el Centre o a l'Eixample perd % de vots. Tot i això, és interessant veure com el PP aconsegueix els increments en % de vots més significatius justament als barris on la participació no va disminuir en gran mesura. Una nota de precaució final. A falta d'enquestes post-electorals aquesta mena d'anàlisis desagregant la informació electoral a nivell de districtes o barris és un dels exercicis més informatius que es pot realitzar. Tot i això, aquests exercicis estan subjectes a l'anomenada "fal·làcia ecològica", que pels entesos en estadística vol dir que no podem inferir res sobre el comportament individual dels votants a partir de dades agregades. Malgrat això, les associacions esmentades són les que són. I tornant al principi, si algú té una bona explicació de perquè cauen tant els % de participació al Centre i a l'Eixample serà benvinguda.

Comentaris

Toni Rodon ha dit…
Francesc,

Molt interessant. En tot cas, només una idea: ho podries haver comentat en relació a les darreres europees o fent una espècie d'agregat entre els últims comicis. Comparar europees i generals és un pèl perillós. Això és com els trimestres en economia, que ho has de fer intertrimestral o la temporalitat et distorsiona les dades :P

En segon lloc, i fal·làcia ecològic a banda, a les dades s'intueix que l'abstenció ve determinada per la crisi i tendència negativa de determinats partits.

I un comentari final: jo era ingenu i em pensava que l'abstenció ja havia tocat fons. Però em sembla que encara li queda molt recorregut :S
Toni Rodon ha dit…
Per cert, t'enllaço al Pati! :P
Eduard ha dit…
Hola Francesc. M'ha encantat redescobrir el teu blog; fa temps ja el vaig veure però no vaig guardar-me'l, i això vol dir que no hi havia tornat a passar. (Aquí s'atura la mamada i vaig al gra, com va dir el senyor Llop). L'explicació que jo intentaria explorar apuntaria al canvi de l'estructura de població dels barris. Això és complicat de fer a Mataró perquè els últims anys hi ha hagut dos grans tipus de canvi: arribada de població immigrada de picar pedra i mobilitat de gent entre barris (i gent d'arreu del país, de la península o de d'Europa).
He donat un cop d'ull a l'informe de població però amb això no n'hi ha prou
http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/document/publicacions/estudi_poblacio/docs/padro2008.pdf

Apa, salut i una abraçada.