No tot és possible i no tot està per fer


Columna per la revista "Valors", número de maig de 2009.


Són moltes les interpretacions i les reaccions davant la crisis actual. Mentre alguns reivindiquen un canvi radical de model econòmic altres defensen el mercat com a institució prioritària i suficient. És cert que el model econòmic actual està esgotat i hem de pensar en canvis rotunds? La crisi actual demostra que el model actual és insostenible i pervers? No falten els enunciats tremendistes i els que preveuen futurs apocalíptics. Malgrat tot, el menys convenient és guiar-se per actituds catastrofistes. No cal reinventar-ho tot i molt menys encara fer com si no haguéssim après res al llarg dels anys. La història a vegades és un bàlsam contra el perill de les ideologies que volen fer tabula rasa amb tot massa depressa. No tot és possible i no tot està per fer. Hi ha un model econòmic i social que s’ha demostrat que funciona amb bons resultats tant des del punt de vista de l’eficiència econòmica com des del punt de vista de l’equitat. I aquest és el model social europeu, el que fa compatible l’estat del benestar –l’equitat-amb el mercat –la confiança-. Això sí, no un estat hiperprotector i sobreregulador que pot arribar a dificultar la iniciativa personal. Però tampoc un mercat que alguns pensen com a suficient per a garantir el creixement i l’èxit econòmic. Ho diu molt bé l’Amartya Sen en un article excepcional que publica Claves de Razón Práctica al seu últim número: “el capitalisme orientat al profit personal sempre ha necessitat el recolzament d’altres valors institucionals”. De fet Amartya Sen fa una interessant recuperació del pensament d’Adam Smith, sí, l’economista liberal, però no de la seva mà invisible sinó de la seva “Teoria dels sentiments morals”. Smith ja va subratllar que l’economia ha de funcionar sobre la base de la confiança entre les persones i va escriure que “la prudencia era de todas las virtudes la más útil para el individuo y la humanidad, la justicia, la generosidad y el espíritu público son las cualidades más útiles para los demás”. Una línea similar segueixen els economistes nordamericans Akerlof i Shiller, que acaben de publicar un llibre esplèndid titulat “Animal Spirits” –de traducció imminent- tot parafrasejant Keynes. Akerlof i Shiller argumenten contra els models ortodoxos de les expectatives racionals que han guiat els economistes neoclàssics i subratllen també la importància de la confiança i l’equitat pel bon funcionament de les economies. Probablement som “animal spirits” però no ho siguem més del necessari.

Comentaris

Name: Asier ha dit…
good article, cesc!
carles ha dit…
Francesc Amat. Per casualitat, remenant per internet (no et pensis, sóc un picapedra cibernètic) he trobat que fa molt de temps et va interessar "El dinar dels muts" del Jordi Guardans, a mi també i molt, en sóc un seguidor incondicional de tota la seva obra, tant la poètica estrictu senso, com les cançons i músiques que fa per a altres, ja que ell no és intèrpret. Vull que no sé si sabies que el Guardans és bàsicament poeta, però també músic i fa cançons (lletra i música). Pel que fa a la poesia et recomano molt, però molt, el seu darrer llibre publicat: "Contra venena et animalia venenosa" i pel que fa a cançons, música, acaba de sortir al mercat un CD col·lectiu que s'anomena "T'escric des de Granada", editat per Música Global; són sis cantants que canten cadascun d'ells dues cançons seves entre els quals hi ha el Gerard Quintana; són grans amics. De tota manera, si t'interessa tafanejar les coses que ha fet i el seu món, que jo trobo dels més personals i amb veu més autènticament pròpia del nostre país, et passo el seu web: www.jordiguardans.cat