Europa com a solució


Columna per la revista Valors, número de juny de 2009

Escric aquest article abans de les eleccions al Parlament Europeu, però amb el convenciment que independentment dels resultats Europa passa per ser una de les solucions a l’actual crisi econòmica. Europa ha estat històricament una font d’oportunitats democràtiques i econòmiques per Catalunya i Espanya. Avui en dia, però, el context és diferent: Espanya és ara un país relativament ric a l’Europa dels 27, una Europa que és ja una realitat de 500 milions de persones. Tot i això, Europa continuarà sent una font d’oportunitats. És així perquè en els temps actuals la interdependència econòmica, política i cultural no és una amenaça, com clamen alguns, sinó tot el contrari, la interdependència és font de noves oportunitats. En temps de crisi, de canvi, d’incertesa, el poder disposar d’una realitat com Europa serà una oportunitat i no un obstacle. Aquestes no són paraules gratuïtes, Europa pot i ha de reivindicar amb més força el seu model econòmic i social i, malgrat les dificultats, també ha de jugar un paper clau en política exterior i de seguretat. Anem a pams, en primer lloc pel que fa al model social europeu: l’Estat del Benestar. Ara que l’ortodòxia de l’economia neoclàssica ha fet fallida, el model europeu que fa compatibles el mercat i el sector públic reconeixent els problemes i deficiències de tots és el millor model. De fet, no és casualitat que quan avui repensem les polítiques socials, la pobresa, la provisió de béns públics etc sovint recorrem al pensament econòmic de Tony Atkinson, Amartya Sen o Esping-Andersen, tots ells pensadors amb arrels a Europa. Per altre costat, pel que fa al paper d’Europa al món, fins avui Europa ha tingut problemes a l’hora d’alçar una veu clara i contundent però ja és hora de posar-hi remei. No és casualitat l’apropament d’Obama a les tesis europees respecte al conflicte d’Israel i Palestina. Obama està promovent la tesis de la coexistència de dos estats i el posar fre als assentaments, tesis que coincideixen amb el que s’ha defensat sovint des d’Europa. És veritat, però, que per enfortir una sola veu d’Europa cal avançar cap a l’elecció d’un President d’Europa, que es converteixi així en el representant del “model Europeu”. L’any vinent Espanya assumirà la Presidència rotatòria de la Unió, i després de la miserable Presidènica txeca cal agafar-la amb forces renovades, defensant amb orgull la idea d’Europa, perquè ens convé, així de clar.

Comentaris