Ajuda cristiana?


Article per la revista Valors, número d'abril de 2009.

A mitjans de març van ser notícia les afirmacions d’un document de treball que el Papa Benet XVI va lliurar a les conferències episcopals de l’Àfrica. En aquest document s’assenyala la globalització com la responsable de la “destrucció de la identitat africana” que condueix a un “desequilibri interior de les persones, que es manifesta a través de la relaxació moral, la corrupció i el materialisme (…)”. Aquesta visió tan negativa de la globalització contrasta amb la lectura del llibre “El club de la misèria”(2007: 257-281) de Paul Collier, catedràtic d’economia a la Universitat d’Oxford. El llibre de Collier subratlla que la pobresa avui es concentra en els països africans i de l’Àsia Central -afectant una sisena part de la població mundial-. El llibre recull una interessantíssima reflexió sobre les causes de la pobresa i realitza un diagnòstic dels instruments per combatre-la. Collier afirma sense embuts, però, que la política comercial és l’àmbit econòmic que pitjor entenen les ONGs i utilitza com a exemple les campanyes de l’associació benèfica anglesa “Ajuda Cristiana”. Aquesta associació va protagonitzar el 2004 una campanya on caricaturitzava la suposada explotació capitalista de l’Àfrica amb el lema “Lliure comerç: a alguns els encanta”. I en una campanya posterior la mateixa ONG atribuïa a la reducció de les barreres comercials a l’Àfrica importants costos econòmics. Per contra, la tesis de Paul Collier -molt més matisada i elaborada que els malaurats tòpics habituals- és que una bona política comercial pot ser un remei adequat contra la marginació dels països africans. Collier va fins i tot més enllà i argumenta que la ignorància sobre els efectes reals de les polítiques comercials pot ser contraproduent i exigeix responsabilitat i informació als ciutadans dels països rics. En primer lloc, subratlla que el menys defensable és prioritzar la protecció de l’agricultura als països rics. I a continuació analitza els “aspectes disfuncionals” de la políca comercial amb els països africans: aranzels i barreres al comerç massa elevats, ajudes que en segons quines condicions poden distorsionar els incentius a l’exportació i polítiques de comerç just que no sempre són beneficioses -per exemple si la producció d’exportacions no està prou diversificada. Hi ha dos idees claus en l’anàlisi de Collier respecte el comerç amb l’Àfrica: la primera és que l’activitat exportadora pot ser un catalitzador de la productivitat de les empreses africanes i la segona és que perquè això sigui possible cal però la seva protecció davant les exportacions d’Àsia. Una tesis, doncs, a favor de la globalització des d'un anàlisi rigorós i matisat, no quatre tòpics tronats altermundistes.

Comentaris

Name: Asier ha dit…
pues no se como se conseguira mejorar las condiciones a africa, protegiendola de la competencia de asia.

me parece recordar que las reglas de la omc son claras respecto a la imposibilidad de favorecer a unos respecto a otros. no?

saludos cesc