Destrucció creadora*



*Article per la revista Valors, número de febrer de 2009
Quines respostes són adequades davant l’actual crisi econòmica? Aquesta no és una pregunta fàcil però els ciutadans demanen amb raó un bon lideratge dels polítics. En qualsevol cas cal començar distingint el que no és convenient en temps difícils. Aquests últims dies la premsa ha anat plena de declaracions més o menys encertades de polítics. Sarkozy va dir bajanades grandiloqüents i buides de contingut com que calia “refundar el capitalisme”. Mentre que el ministre Miguel Sebastián va afirmar generant força polèmica que seria bo prioritzar el consum de productes espanyols. Des d’un altre punt de vista, a Catalunya, la visita del president del Parlament europeu va causar polèmica perquè bona part de les declaracions dels polítics catalans van centrar-se en l’ús del català a Europa. És evident que les dues polèmiques no són el mateix, però sí que d’alguna manera són el reflex del que podria ser una temptació perillosa i una resposta massa fàcil: el tancar-nos sobre nosaltre mateixos. Les declaracions de Sebastián són desafortunades i estan fora de lloc; el nacionalisme econòmic no és gairebé mai una resposta intel•ligent. Ai de tots si tothom reaccionés de la mateixa manera. Per altra part, és imprescindible potenciar l’ús del català a Europa, però no amb por i victimisme, sinó com l’exigència lògica i sense complexes d’una nació cultural i econòmicament potent com és Catalunya –que a més a més ha de proposar i liderar projectes com l’Euroregió i la capitalitat del Mediterrani. Amb tot això vull dir que seria un pas enrere caure en el parany d’un cert proteccionisme econòmic o cultural mal entès. O més provocadorament encara; és en temps de crisi i recessió quan cal proclamar més que mai les virtuts de la interdependència. Sí, la interdependència econòmica i cultural com a font de riquesa i seguretat. Els cicles econòmics són inevitables però poden convertir-se en una oportunitat per canviar i assumir nous reptes. Òbviament la crisi econòmica va acompanyada de conseqüències molt negatives, com és la destrucció de llocs de treball. Però per posar-hi remei els líders polítics han de garantir la cohesió social i assegurar també el dinamisme econòmic i cultural. Només així el procés de “destrucció creadora” que definia Schumpeter com a propi del capitalisme serà a la vegada possible i desitjable.

Comentaris

Miquel ha dit…
Francesc, ja veig per on vas, pero em sembla que no son situacions comparables. Dotar el catala d'un estatus legal equiparable al d'altres llengues europees no es una posicio "exclusivista" com ho seria el proteccionisme economic. Tenir reconeixement legal no distorsiona les decisions de consum o inversio ni exclou a ningu, els propis europarlamentaris catalans poden fer servir qualsevol de les altres llengues si els ve de gust. Es veritat que hi ha un cert cost, pero m'imagino que esta assumit que tenir una unio on tothom s'hi senti comode te costos, i aixo va no nomes per llengues petites com el catala, perque si no el que haurien de fer es declarar l'angles com a idoma unic i ja esta! (Per cert article del The economist la setmana passada sobre el tema)

Estic d'acord que aquest home que va venir de visita no te cap capacitat per solucionar aquest problema i que acorralar-lo amb preguntes es un exercici de cara a la galeria. Pero trobo del tot normal que sortis el tema.

"l’exigència lògica i sense complexes d’una nació cultural i econòmicament potent" si, d'acord, i jo hi afegiria, "i politicament feble", pero aquesta exigencia qui la formalitza i la converteix en resultats? jo no ho se...si que tinc una certa idea de qui NO ho fara...
soyfaca ha dit…
del blog al carrer, del carrer al blog
http://www.sincita.com.ar
puede que tome frases prestadas de tu blog