Històries d'en K: La High Table



Mires el rellotge i són dos quarts de set, s'ha fet tard. Encara t'has de canviar, afaitar i triar corbata i camisa. Mires per enèssima vegada l'invitació, encara que ja saps el que diu; "Annual dinner", es prega confirmar assistència, begudes a les 7 i sopar a les 7.15. Penses doncs que el millor serà arribar més a prop d'un quart que no pas en punt, encara que en aquest país són tan hiperpuntuals que a continuació penses el contrari. Treus el traje de l'armari i en un tres i no res et canvies. Ja és fosc, i et veus reflectit a la finestra de l'habitació: sents el morbo dels babaus que no estan acostumats a portar americanes. Camisa, camisa.... quina camisa? La clàssica, la blava, a ratlles. Fas unes passes teatrals per l'habitació amb el traje i els mocasins.

Però, ai las, són tres quarts i cinc i ara te n'adones que hauries de fer-te el nus de la corbata i que no en saps. Surts a picar la porta d'en T, alemany seriós, però no hi és; en M, holandès casat que segur que en sabrà tampoc hi és. T'atabales; són les 7 i t'estàs passejant amb la corbata a les mans pel passadís. Per què no hi has pensat abans? Abans sempre pensaves abans, però a Ox no saps perquè no sempre penses abans. I amb tot això apareix en Mk, que ja fa més temps que és a Ox, i per tant en sap de nusos de corbates. Li dius que si ell no hi va al sopar i li cara li canvia de color -és avui? how come? no era la setmana que ve?-. Penses cofoi que tu no has pensat en el nus de la corbata però que ell va més perdut encara. Diu que no té una camisa planxada i tu n'hi ofereixes orgullós una de les teves. De ser un novici que no sap fer-se el nus t'has convertit en un expert amb camises de sobres -deuen ser coses dels principiants-. Ara només falta vestir-se la toga. Penses que tot plegat és com entrar en un món màgic i decadent alhora. Volaràs aquesta nit K? Potser amb el vi.

Arribes a la sala de dalt i just a l'entrada et trobes, per fortuna dels déus, en Mo. Et diu que no cal la corbata, que facis el que vulguis però que aproximadament dos terços de la gent no en porta i que de toga tampoc. Tant de nus i ara no cal? Ai K, hauries fet una entrada triomfal amb la toga! I tu Mo com ho sabies que no cal? No és una High Table això? Resulta que no del tot. És un sopar de benvinguda i si hi ha convidats externs disminueix un grau el nivell de parafernàlia. Doncs fora toga, corbata a la butxaca de l'abric i no et preocupis K que vas perfecte. Entres i et donen xampany. Comentes amb en Mo la varietat de vestimentes; n'hi ha que no han tingut tanta sort i van encorbatats com membres de la màfia, altres en canvi pequen per massa poc. Qui ho havia de dir, però se t'apropa l'E i et diu que per primera vegada veu un espanyol vestit adequadament per l'ocasió. Però són ja un quart i amb prou feines tens temps d'acabar-te la copa que ja criden per anar cap a la sala de baix.

La sala de baix, el Hall, està impecable. Seus al costat d'en Mk, l'aliat que porta la camisa que li acabes de deixar i que ha fet tard al xampany. A la teva esquerra s'hi asseu la M, francesa-libanesa a qui vas explicar el viatge a Síria. La vas agregar al facebook però no ha confirmat que vulgui ser amiga teva. Serveixen el primer plat: salmó. La M malgrat no ser amiga virtual t'ha saludat amb un somriure amable i t'acosta ara el plat dels panets. El Fellow assegut al davant comença a interrogar el pobre Mk sobre la seva tesis doctoral. Tu no saps si interessar-te per la conversa i oferir-te així a ser la propera víctima o intentar estrènyer relacions amb el Líban. La decisió t'ocupa uns minuts i uns glops de vi blanc. Finalment et decideixes pel Líban i com que saps que li agrada el cine li comentes que ha d'anar a veure la darrera dels Coen. It's hilarious! No massa diferent d'aquest sopar -penses per a tu-. I el cine flueix. T'acabes el salmó i ja heu comentat Juno i Almodovar. S'ho fa venir bé, però, per dir-te que a l'estiu en va veure una d'espantosa del Ben Stiller amb el seu marit. El segon plat ve acompanyat d'Eastwood i Chabrol amb salsa de Vida de los otros.

I a la fi arriben les postres: pastís de mousse de xocolata acompanyat de gelat. Entretant el Chair s'aixeca per adreçar el discurs anual de benvinguda. Consisteix en una defensa mediocre del pluralisme metodològic. Abans pensaves abans però ara en canvi penses més durament: les paraules del Chair et grinyolen. Que potser t'has tornat més intolerant K? Mires encuriosit els convidats per a veure com reaccionen. Els teòrics polítics i experts en relacions internacionals somriuen afalagats mentre els brillants joves doctors nordmericans s'afluixen el nus de la corbata. La M coincideix amb tu que són molt millors les postres que el discurs i t'adreça un somriure divertit. El sopar que no era High Table ha acabat, però has ben sopat, i ho celebres amb un últim glop de vi. Ara K has de tornar a la sala de dalt a fer el cafè.

Comentaris

Miquel ha dit…
Relat molt viu...hauries de pensar en publicar algo un dia...Ja estem esperant el teu post sobre la nit electoral de dimarts...per cert perque K? i no F, G, H, I...?

Fins aviat! M
Pablo Fernandez ha dit…
etic d'acord en miquel
Xandri ha dit…
Feia una eternitat que no entrava al teu blog (com que tampoc no tinc internet a casa aixo de connectarme és escàs últimament...). Un escrit genial, ara ja tocava un d´en K eh!!!llàstima que sembla que no volaràs amb la M...