Eleccions als EUA : un país divers*



Les eleccions del proper 4 de novembre que afronten el veterà McCain i el jove Obama són importants des de diferents punts de vista. En primer lloc perquè en el context de la greu crisi financera actual les polítiques econòmiques que s’apliquin des de Washington afectaran no tan sols als contribuents nordamericans sinó també al funcionament de l’economia internacional. La recent fallida d’institucions de crèdit ha fet autoevident la falta d’un regulació eficaç del sistema financer. I en segon lloc perquè la política exterior nordamericana és i serà decisiva no només a l’Irak sinó també a Israel, l’Afganistan o el Pakistan. Quines són les claus, doncs, per entendre les eleccions? Un dels errors habituals a l’hora d’interpretar la política nordamericana és no tenir present la seva gran diversitat. El mapa de la geografia electoral que divideix els Estats en funció de si són “blue States” –demòcrates- o “red States” –republicans- no deixa de ser una simplificació que amaga la immensa variabilitat ideològica, religiosa, urbana i racial dels nordamericans. Dit amb altres paraules, els Estats Units no són dues nacions oposades -l’Amèrica profunda de George W. Bush versus la dels intel•lctuals liberals de Massachussets-, però sí que és un país amb una gran heterogeneïtat de creences polítiques i religioses. Les arrels d’aquestes diferències cal buscar-les en els processos d’industrialització i onades migratòries. Així, aquells Estats que van industrialitzar-se primer i van atraure més immigració són avui en dia els més proclius a votar el Partit Demòcrata. Un altre factor decisiu és el vot rural, i més concretament el vot rural religiós: els votants pobres i religiosos de les zones rurals són en canvi més propensos a votar el Partit Republicà. En qualsevol cas, l’element clau és l’importància de la “política de representativitat”. Així, els votants tendeixen a votar aquells líders amb els quals s’identifiquen. Avui McCain apel•la als valors de la seguretat i la retallada de la despesa pública. En canvi Obama s’adreça a les classes mitjanes perquè és on hi ha el gruix de “swing voters”, els votants decisius, amb una aposta clara per la sanitat pública. El cert és que tenint en compte la situació econòmica i la gestió de Bush tot faria preveure una victòria demòcrata. Tot i això, hi ha qui argumenta que l’origen afroamericà d’Obama li pot jugar una mala passada. Aquesta serà en tot cas una prova de maduresa per aquest país gran i divers.

Columna per la revista Valors, octubre 2008.

És interessant la lectura d'aquest article d'Edward Glaeser, economista i professor a la Universitat de Harvard: "Myths and Realities of American Political Geography"

Comentaris

Anònim ha dit…
Actualitzat el bloc de Noves Generacions del Partit Popular de Ripollet.

www.nnggripollet.blogspot.com
Xandri ha dit…
Realment el 4 de novembre veure com en són de racistes els EUA, en condicions normals el candidat demòcrata ja ho tindria tot guanyat amb les enquestes, ara no és tot tant clar.
En Paul Auster deia que té por de l´increment de la presència de les religions radicals creixents al seu país, veurem. A mi tampoc no em fan massa il·lusió i menys la influència que poden anar guanyant.

Feia molt qeu no venia al teu blog, m´alegro de veure tantes coses noves, t´havies estancat a madrid.