Històries d'en K: Volar


4 fig A tu vola el meu pensament. No deixis volar tant la fantasia.
Demà en K torna a Barcelona, només un cap de setmana, això sí; però tornar a Barcelona, que vol dir tornar a Mataró, vol dir agafar un avió i vol dir volar. En K, però, ja no sap si li agrada volar. Abans, de petit, li agradava molt i molt volar. Recorda un aterratge a París, plovia, però ell des de la finestreta mirava amunt i avall els carrers de la ciutat. Ara en K prefereix el tren, a la tarda, llegint un llibre i el sol caient. En K no pot escriure perquè està constipat. Però demà, tot volant, pensarà un escrit mentre mira els núvols. Ara en K pensa en una orxata. Les orxates sí que li agraden molt, cada cop més, en canvi abans no li agradaven tant. En K no sap perquè pensa tantes coses abans de volar. I vet aquí París, i vet aquí una orxata, que aquest conte ja s'ha fos.

Comentaris

Pablo Fernandez ha dit…
Me ha gustado mucho el relato, Cesc!
Anònim ha dit…
ui...com és que aquest blog està mig abandonat???
(una lectora de Philip Roth...;)
Anònim ha dit…
Per què en aqueste lloc tan bonic ja no s'escriu ?