Del no-res, amb res, tot és allà



Bellíssima l'exposició Zoran Music: de Dachau a Venècia a la Pedrera. L'home marcat per l'experiència vital d'haver sobreviscut als camps de concentració. Tots els quadres comparteixen un mateix to difuminat, a la recerca d'allò essencial, diu el pintor. La mirada després de ferida immensa no pot ser la mateixa. Influenciat pels pintors d'avantguarda i l'abstracció Music pinta primer les muntanyes desèrtiques d'Úmbria. Però la memòria dels cadàvers inexorablement reapareix. Ell mateix ho explica: "es podria dir que torno als cadàvers quan ja no aconsegueixo pintar les coses que m'agraden en aquesta vida". La mort i l'anihiliació protagonitzen la inquietant sèrie de pintures "no som els últims". Segons explica el mateix autor, un company del camp veient els frons crematoris va comentar-li "nosaltres serem els últims a veure-ho això". Zoran li va respondre un lacònic "no, no serem els últims". Jorge Semprún explica com entén la pintura de Music: "alguns encara podem entendre la violència vital del desig que va portar Zoran Music a reprendre el fil de la seva vida, de la seva vivència mortífera".

La magnífica video-entrevista de l'exposició permet aprofundir en la vida i el pensament de Zoran Music. Són frepants les seves paraules reposades, la seva mirada fixa, el seu gest recollit i tancat. De manera adusta prepara una tela blanca per expressar el seu sol: "l'horrible és innat en l'home, no tan sols en una societat que fos aberrant, i he sentit el deure de dir-ho així". Hores i hores a l'estudi, per recórrer els inhòspits camins de la persona, resseguint records i ferides inescrutables. Finalment el 1987, tants anys després, pinta les grans teles amb cadàvers i cadàvers amuntegats -teles que respiren la fortor de la mort. La mort, "per què no?", és un bon tema afirma, "une bonne sujet"; ha de reproduir la violència, qui sap si per salvar-se. Per a sincerar-se amb aquells cadàvers potser, ell que ha sobreviscut i podria haver estat un cadàver més. Quin sentit té la seva vida després del no-res? És el testimoni d'una solitària lluita vital, com explica Semprún: "en la crisi que esmenta Music es pot imposar el suïcidi com a única sortida. Aquesta és la que va triar Primo Levi, la que es va imposar a ell mateix un dia d'abril de l'any 1987. Zoran Music va triar l'altra sortida: aquesta se li va imposar".

Comentaris

Ramon Bassas ha dit…
Cesc
Jo hi vaig ser dilluns a la tarda; em va agradar molt, també. Vaig prendre apunts i probablement n'escrigui una breu crònica per Valors. Tindré en compte el que has escrit. relament, és recomanabñe. També pels aspectes artístics, però. Hi ha una línia que va de Turner a Goya (pintures negres) i que ell reprèn, crec.
Cesc Amat ha dit…
Sí, ara veig que la primera sèrie de teles amb el motiu de "no som els últims" és dels anys 70's però, no del 87, -no hi ha una coincidència per tant amb la data del suicidi de Primo Levi-. Sí, els Turners.. i l'angoixa dels ulls negres i desfigurats dels morts. Escenes macabres, terribles, pictòricament plenes; sempre l'atmosfera de la pell i els ossos dels morts. I les costelles.

Però m'han interessat -i intrigat- molt les reflexions d'ell. Pinto la mort per ser sincer, perquè vull dir-ho, perquè necessito treure-ho, ve a dir -d'alguna manera-. Però a més a més també és un motiu bonic, un bon tema. Però per què és un motiu bonic em pregunto. Per què és la seva veritat? Per què és allò únic que ens pot expressar -que ens vol dir-. Ens vol advertir? Necessitava advertir-nos del desert humà? De la inevitabilitat del desert afirma.

És un gest profundament individual però, i així el defensa ell també -el valor de les seves hores refugiat a l'estudi-. És una dialèctica vida-mort molt poderosa no? Que acaba amb els autoretrats dels 80's, centrats en la persona, en ell: defuig expressament les influències externes.. és portador de l'experiència de violència que diu Semprún i la vol resguardar? S'entreveu un caràcter sever i adust, a la vegada humil. Bé, no sé, vida i obra m'han interessat molt.
Anònim ha dit…
ErymnSinymend
ad5f