Sobreviure

Val molt la pena, i mai més ben dit, apropar-se als cines per veure l'excel·lent pel·lícula "4 meses, 3 semanas, 2 días" del director Cristian Mungiu. La Romania de Ceaucescu dels anys 80 és l'escenari d'una intensa i descarnada història vital; l'avortament que comparteixen la Otilia i la Gabita, dues amigues i companyes de residència universitària. És especialment corprenent, perquè allà es condensa de manera implícita tota la tragèdia, l'escena en la qual l'Otilia visita la casa dels pares del seu novio que celebren un aniversari. La càmera para i ens mostra una Otilia garratibada per la tensió que està suportant mentre la resta de familiars discuteixen i brinden despreocupats. La pel·lícula es presta a moltes reflexions, però totes elles giren al voltant de l'afany vital de supervivència, un afany que exemplifica extraordinàriament l'Otilia, l'amiga que lluita malgrat tot per tirar endavant. Tot això, és clar, en un context de manca absoluta de llibertats en un règim totalitari que provoca la misèria humana i material. Aquesta reflexió també apareixia en certa manera a "La vida de los otros"; la forma com les imposicions del sistema polític acaben afectant allò més íntim de la persona. Les dues amigues decideixen no tornar a parlar mai més del que acaben de fer, abans elles mateixes han de sobreviure en un règim que les ofega, romandre vives després de la mort d'un altre.