Mestres a l'Ajuntament

La Conxita a l'Escola Rocafonda el juny de 1994

Després d'un parell de mesos a Madrid he arribat a Mataró per passar-hi la Setmana Santa. És difícil defugir l'ambient de pre-campanya municipal que ja es respira a la ciutat. Com que fa dies que no escric de política, i de fet he escrit ben poc de política local en aquest espai, avui em ve de gust esplaiar-me i dir-hi la meva. La meva que, com sempre, serà una veu més aviat heterodoxa: aquesta vegada vull parlar a favor de dos mestres que tant de bo governin la ciutat a partir del juny vinent.

Les curiositats i xafarderies giren aquests dies al voltant de la confecció de les llistes dels diferents partits. Sigui dit d'entrada, no me n'amago, que votaré en Baron. Fins i tot penso donar-li suport explícit adherint-me a la plataforma que recolzarà la seva candidatura. En Baron mereix la meva confiança, no només per simpatia cap al projecte polític que ell representa, sinó perquè ha estat un alcalde excel·lent fins a dia d’avui. L'única cosa que se m'acudeix criticar-li és un cert rampell populista que mostra a vegades. Potser perquè amb el merder de les zones blaves fa uns anys va tirar pel dret i el van acusar de no escoltar prou. O potser perquè en Mas, l'anterior alcalde, era especialment resolutiu malgrat tingués gent enfrontada. En qualsevol cas, en Baron és un treballador infatigable que coneix Mataró com pocs, és a dir que estic content de fer-li la pilota; és una sort tenir-lo al capdavant de la ciutat.

De fet, em vaig empadronar de nou a Mataró, després d'estar inscrit com a resident a Londres, per poder votar tranquil·lament des de casa el dia de les municipals –i no fer-me lios tremendos votant per correu com a les catalanes-. A més, em feia il·lusió poder dipositar un vot plenament convençut. Ara bé, em sap greu haver d’afirmar que el meu vot ja no el faré del tot satisfet. No voldria ser injust, però em temo que la llista d’en Baron i en Bassas és certament fluixota. Ells sabran quins són els equilibris interns que s’han hagut de superar. I alerta, amb això no vull dir que no m’agradi que gent jove vagi a llistes, tot el contrari, senzillament em carreguen les endogàmies i els qui explícitament pretenen fer de la vida política un modus vivendi.

En canvi, pel que sí que estic molt satisfet és per la notícia que la Conxita Calvo serà la número dos d’Iniciativa. No sé qui l’haurà convençuda, però que gent com ella entri a l’Ajuntament serà una notícia esplèndida. La Conxita va ser mestra meva a l’escola Rocafonda i en tinc un molt bon record. A la pista de bàsquet de l’escola, darrere el títol que ens van donar l’últim dia, m’hi va escriure unes paraules que no he oblidat: “Davant teu hi ha un univers de possibilitats. Segueix com ara”. És una dona amb caràcter i un contraexemlpe perfecte al mal de fer de la política un modus vivendi. A més, continuarà amb la tradició de mestres que s’han incorporat a l’Ajuntament –des d’en Toni Segarra, en Pep Illa, la Pilar Gonzàlez, en Remigi Herrero o el mateix Baron entre altres-. En Baron i ella es poden entendre bé a l’hora de governar. Per altra part, però, és una pena que a ICV s’hagi barrat el pas al sector jove emergent del partit que encapçalaven l’amic Jordi Merino, en Guillen i d'altres.