La bellesa

Hi ha qui diu que la bellesa s’ha de mantenir resguardada de tota violació, de tota impuresa. Perquè si la bellesa és corrompuda aleshores deixa de ser bellesa. Per contra, hi ha qui diu que la bellesa ha de ser dominada: aconseguida i vulnerada. Charles Bukowski, per exemple, no va saciar-se mai de la seva set immisericorde de posseir dones, quantes més millors, sabent apreciar la seva bellesa espontània, però usant-les una després de l’altra. No fa gaires dies uns amics em preguntaven què és el que desitjaria més en aquests moments. En comptes de respondre un contundent anar-me’n al llit amb ella vaig respondre un tímid anar-me’n al teatre amb ella. La meva resposta els va sorprendre i d’alguna manera no la van acceptar. De fet, la resposta continua sorprenent-me a mi mateix: efectivament el meu desig immediat es veuria satisfet amb un sol gest compartit. No se’m desperta encara la voluntat més agressiva de dominació, de possessió, de batalla final. En canvi, però, sí que m’atrau la idea de descobrir el seu cos a poc a poc. Imaigno com seria de bonic acariciar amb els dits, lentament, la seva esquena nua i tot seguit besar-la tímidament. Només faltaria, no sóc tan ingenu, sé que després de les carícies se’m posaria dura i seria inevitable el desig de penetració. Però el cas és que ara mateix no em passa encara. Enamorat de l’ideal no vull ja tot d’una dominar-lo; sinó abans compartir una estona de cel.

Comentaris

Cris ha dit…
Un text preciós, Francesc!!
Anònim ha dit…
brutal!al final l´has acabat penjant.! Xandri
Anònim ha dit…
Fantàstic, francesc.
com m'agrada que et despilotis.
una abraçada fins a madrid.

eLOI
Joana ha dit…
Una sinceritat deliciosa.