Quadres I: La dona


"La dona és el paradís en tant que és la nit, que és obscura i indesxifrable; és la sortida (perversa) que la vida ofereix als qui tenen terror al tedi. La dona omple el nostre buit dels seus capritxos, la seva frivolitat mata el nostre avorriment."
Notes escrites per Enric Vila de Cioran i el llibre "El Ocaso del Pensamiento". El quadre és Seductive Girl de Roy Lichtenstein, i forma part de la propera exposició: "Roy Lichstenstein: de principio a fin" , que es podrà veure a la Fundació Juan March de Madrid.

Comentaris

Joana ha dit…
Bueno, no conec l'autor d'aquesta frase... i sort n'ha tingut ell!.
Hauriem tingut un debat bastant... agre?.
Salutacions.
Joan Safont ha dit…
Sense voler ser objecte de la ira de la Joana, penso que per moltes excuses que busquem i subterfugis, fins i tot afirmant-nos feministes, els homes acabem buscant aquest refugi, aquest oasi, aquest edén del qual parla el gran savi i filòsof romanés Cioran.
Ara, pobret deu tenir mala peça al teler excelsar aquestes emocions. Segurament si el seu amic Mircea Eliade tornès a descriure i novel·lar pel món els seus amors amb la exòtica Maitreya, filla d'un maharajà indi, l'haguessin denunciat per infinitat de coses o hauria estat descrit segons els clixés postmoders actuals.
Cesc Amat ha dit…
Joana,
Sí, la frase de Cioran que parafraseja Enric Vila "se las trae" una mica, però quan la vaig llegir la vaig associar al quadre del Lichstenstein. Afortunadament la dona és molt més, és clar, però com diu en Safo a vegades busquem un oasi (i vice versa per les dones).
Joana ha dit…
Joan,
ja soc gran... la meva ira surt poquets cops a passeig..
Entenc l'entorn i el significat d'en Cesc, però malgrat voler "frivolitzar" una mica, la frase... és masclista.
Per cert, jo també busco el meu oasi particular.
Joan Safont ha dit…
De molt bon rollo Joana,

Espero que sigui plàcida i intensa la recerca d'aquest oasi.