Salamanca


Cap de setmana de farra descomunal a Salamanca. Vaig llegir a Fernando Savater que "una borrachera de vez en cuando es francamente positiva". Doncs això és justament el que hem fet. Dues nits de festa enbogida fins la matinada. Entretant, és clar, un munt de descobriments. Només a l'arribar, el divendres, un farinato i uns pinxos acompanyats de bon vi, un coto. I el dormir al far west, perduts a Topas, un poblet dels "Campos Castilla" de Machado. "Una larga carretera/ entre grises peñascales/ y alguna humilde pradera/ donde pacen negros toros. Zarzas, malezas, jarales./ Está la tierra mojada/ por las gotas del rocío,/ y la alameda dorada,/ hacia la curva del río". Dissabte parrillada, claustres, universitat, xocolata, chorizos, Ismael Serrano i hornazo. I a la nit sant tornem-hi, aquesta vegada amb portugueses. Una magistrada m'acusa de fer sopes amb el castellà i Sofia Coppola diu que l'endemà ha d'arbitrar un partit de futbol. Les dones i l'autoritat. A l'alba escolto un parell de cançons magnífiques de Revolver.

Comentaris