Madrid desordenat

Arriba un dia que la vida és un teatre que se’n diu felicitat; primavera i trinaranjus amb qui més has estimat. Però després el qué tiene tu veneno que me quita la vida ?. Són Antònia Font i Fito y los Fitipaldi. Però també Salvador Espriu al seu Assaig de Càntic en el Temple. La pàtria l’Acadèmia Athenea en aquest cas. Tot muntant mobles d’Ikea amb "Sex in the City" de fons. I admirant com d’atractiva pot arribar a ser la Sarah Jessica Parker amb aquell posat estúpid de fashion neo-hippie. Amb "La marca de l’home" per acabar de llegir i alguna sorpresa de darrera hora. Com sempre. Aquest és l’encant; un desgavell esplèndit. Però avui no posaré ordre encara. No tinc pas temps. Encara que –ai las!- Philip Roth ho fa tot comprensible i en canvi Salvador t’ennuega amb aquell "això no". I al cine se t’escapa un "fills de puta" i una madrilenya republicana et mira de reüll. Sort de l’huracà que és l’escena dels pits de l’Ingrid Rubio banyats per la música de Leonard Cohen. Immensa sort també les bibliotecàries que m’obren mons virtuals, passats i futurs, i em desperten amb frases apassioandes. Com ara que som capaços de construir sofisticacions tremendes i absurdes per negar-nos a fer allò que podem fer. O que ens enamorem del caos amb criteri personal. Mentrestant al taller d’investigació miro d’amagatotis una finestra amb l’enquesta electoral del Periódico. I patam, patam, què passarà? Aviam si més endavant puc escriure amb un mínim de senderi. Perquè ara és temps de cañas y cocidito madrileño. Un moment que m’agrada especialment és caminar per Ortega y Gasset de bon matí, tot i que no sabria dir exactament el perquè. Potser sigui el fet de passejar per l’elegant barri, amb un cotxe que va al ministeri amb vidres foscos, i nosaltres anant a peu. Potser una certa lucidesa despresa que permet apreciar la temptació i riure-te’n a la vegada d’allà cap a on et dirigeixes. De nit no sé si en seria capaç. Encara que allò més intrigant i divertit és veure com la roda va girant; el que comença com a curiositat acaba convertit en llavor de futur. Covard i salvatge, escriu Espriu.

Comentaris

O.F. ha dit…
Com que t'ho vaig prometre, aquí tens el meu primer comentari al teu blog. Per mi, un dels més interessants que conec i de visita obligada cada setmana. Simplement per comentar-te que espero que tinguis molta sort en aquest nou periple a Madrid que començes. Una abraçada!
Cris ha dit…
M'he perdut una mica en el text, però nen, què bé llegir un primer comentari teu des de Madrid!! Aquí a la Campa se't troba a faltar!

Seguirem esperant notícies teves!

Una abraçada, Francesc.
Miguel ha dit…
Ei Amat!!! Aprofita noi, que Madrid dóna molt de joc. Quan tornis pensaràs que no has aprofitat prou el temps, com em va passar a mi... Cuida't i aprofita noi, aprofita! Ens veiem en poques setmanes per la capital. Salut!!!
Cesc Amat ha dit…
Ep! Doncs ascabo de tornar de dinar un cocido madrileño, que és com el dinar de Nadal, i no estic en condicions de llegir massa teoria, ejem. El text, sí, és un pèl caòtic, però és que són tantes les novetats que si ho havia d'explicar tot era impossible. Ja sabeu, quan vulgueu teniu casa a Hortaleza.Records a tots!
Judith ha dit…
La Sarah Jessica Parker la vaig veure passejant pel Greenwich Village...!!!
Molta sort pels madrils...
Joan Antoni ha dit…
Vols dir que quan tornis seràs un altre "sabio de Hortaleza"?

Molta sort i compte amb les xulapes!
Cesc Amat ha dit…
Judith, quina enveja! Per cert, més curiositats, per Greenwich Village s'hi passeja el protagonista de la novel.la de Roth, La marca de l'home, molt recomanable.

Joan Antoni, merci!, però sobre les xulapes no m'atreveixo a garantir res. Cañas a Malasaña.

Records,
Maria Carme Maltas ha dit…
Quan arribi la plenitud de la tardor encara t'agradarà més caminar per aquests carrers madrilenys plens de fulles de mil colors...

Apa, molta sort i una mica d'ordre que sempre va bé.
Judith ha dit…
M'apunto la recomanació i te la "pago" amb una altra: "Washington Square", clàssic indiscutible de Henry James, descriu el NY de quan aquesta zona era la part "alta" de la ciutat!
Carlos M. ha dit…
Ei!ja veig que t'estàs acostumant ràpidament al ritme de la capital!
Em fas molta enveja amb això de poder canviar radicalment tot el que t'envolta...segur que en treuràs molt de profit!
Seguiré fent de voyeur del teu blog...
Fins aviat!
Joan Safont ha dit…
Caram, quins inicis a Madrid...
Esperem poder anar seguint aquestes cròniques capitalines, segurament farcides de desordre i experiències noves, d'enyor i de futur, d'alegria i nostàlgia.
Fins aviat!
Anònim ha dit…
Writing a blog is sometimes a very tough thing to keep fresh. I like the way you have been posting and hope you can keep it going.
Beth
Super Fitness