Final d'estiu



Durant uns instants vaig admirar Cézannes i Millets a l'Empordanet. El paisatge a l'horabaixa tenia la mateixa llum que els seus quadres i em recordava els traços que havia vist al Metropolitan. Fins i tot el Montgrí em va suggerir la muntanya de Santa Victòria. Tornava cap a Mataró després d'una esplèndida sobretaula a Pals que s'havia allargat fins a quarts de set. Poc més tard, passat Girona, una fortíssima tempesta em va obligar a reduir la marxa. Tot jo vaig quedar clos entre l’eufòria de la pintura i l’amenaça dels llamps. Una vegada més, maleint la incapacitat de restar impàvid davant tanta bellesa.

Comentaris

Anònim ha dit…
Ni en Pla ho hagués escrit millor!

:-) Miquel
Cesc Amat ha dit…
Gràcies pel dia Miquel, va ser perfecte.