Els joves, l'educació i els barris

Fa quatre anys, quan vaig anar a veure el Fabià Estapé a casa seva, aquest em va comentar que just abans havia estat amb el catedràtic de la UB Antón Costas. Me'l va definir com una "afilada mente gallega" i d'ençà de llavors sempre que llegeixo un bon article seu a El País recordo també l'Estapé. Avui és un dia d'aquests, perquè l'Antón Costas publica un interessant article sobre la situació dels joves i la precarietat laboral.
Antón Costas subratlla la manca de mobilitat social i la precarietat laboral de molts joves que viuen en determinats barris de Catalunya. D'aquí la conveniència d'obres públiques com les de l'anomenada Llei de Barris que ha impulsat el Govern de la Generalitat:
"En los grupos sociales y barrios donde el número de jóvenes desempleados es ya elevado aumenta la probabilidad de que otros jóvenes no encuentren empleo. Dicho de otra forma, la red social en la que se vive es cada vez más determinante de las trayectorias laborales de los individuos que la integran. Jóvenes igual de capaces intelectualmente van a seguir trayectorias muy diferentes en función del marco social y geográfico donde transcurra su infancia y juventud. (...) Esta tendencia parece estar muy relacionada con la del sistema escolar al segmentarse en escuela pública y privada y con el abandono de la formación profesional. Según donde hayas nacido o vivas y a qué escuela vayas, así te irá en la vida. La movilidad social de los años sesenta y setenta está desapareciendo de forma acelerada. La meritocracia está dejando paso a la estratificación por clases sociales.(....) Si hacemos el balance desde la perspectiva de los jóvenes, el resultado cambia radicalmente. Su situación en cuanto a inserción laboral y empleo es peor hoy de lo que era hace cinco años. Parece sorprendente porque los síntomas sociales no manifiestan esa situación, pero los datos son tercos y no admiten demasiadas interpretaciones diferentes."
Podeu trobar una anàlisi més detinguda de la situació comparada de l'Estat del Benestar i els seus reptes en aquest excel·lent article del sociòleg danès Gosta Esping-Andersen a la Revista del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

Comentaris

Anònim ha dit…
Molt interessant el comentari sobre la segmentació dels barris, d'escoles i de retruc, de les vides dels joves catalans. Però no em d'oblidar que, com signaria el mateix Esping-Andersen, alea jacta est ja al voltant dels sis anys. És, doncs, en el sistema educatiu dels 0 als 6 anys on cal fer el més gran esforç si el que volem és igualar les oportunitats dels fills de tots aquells que -amb diferents graus de desconcert- participaven de la roda de reconeixement esmentada en una anterior anotació.
Pel que fa a les dues amants... Jo diria que conec força bé la primera d'elles. De fet és part de la meva vida des de fa un any. T'animo a compartir-la amb tots aquells que la disfrutem en el que podríem considerar una mena d'orgia intel·lectual. I és que la conversa amb ella és agradable, i, malgrat ser més pobra, creu-me que enriqueix i s'enriquirà amb tu.
Cesc Amat ha dit…
Ep,
Merci pel comentari! Doncs sí, m'has descobert la primera amant! jeje... Gràcies per l'amable benvinguda en tot cas.
Pedro ha dit…
Vaig llegir l'article d'en Costas, com a analista del petit comerç és un autèntic hooligan pro-grans superfícies, però pel que fa als joves no està pas malament.

Per mi, l'article bo del dia era el del diari d'en Rafa (germà d'en Quim i d'en Manel) del professor de la Upf Guillem López parlant de la balança.
Anònim ha dit…
aixo d'"anar a veure en Fabian Estape" a casa seva sona molt professional!!!
Cesc Amat ha dit…
Oi que sí? Un ha de semblar professional en aquesta vida. I això comença per signar amb noms i cognoms... :-) no trobes?
Anònim ha dit…
I have been looking for sites like this for a long time. Thank you! » »