Anàlisi estadístic territorialitzat de l'abstenció







Aquí va un breu estudi estadístic dels resultats del referèndum de l'Estatut. Un dels fenòmens més discutits dels resultats ha estat la relativament baixa participació. A més a més, s'aprecien diferencials de participació notables segons quina sigui la comarca, el municipi o el barri de Catalunya. Com que no disposem de dades individuals, d'alguna manera hem d'agregar-les, ja sigui a nivell de municipis, comarques o províncies. En aquest cas he triat fer un anàlisi territorialitzat per les 41 comarques catalanes per disponibilitat de dades. Les dades apunten en la direcció que els votants del PSC i el PP haurien tendit a l'abstenció i en canvi els votants de CiU i ERC haurien participat més activament en el referèndum.
A l'eix vertical dels gràfics hi ha el % d'abstenció en el referèndum de l'Estatut i a l'eix horitzontal el % de vot de cada partit en les darreres elecciones celebrades a Catalunya, les europees del juny de 2004. D'aquesta manera, cadascun dels punts blaus és una comarca. La línea vermella assenyala el sentit de la correlació. Els gràfics es llegeixen de la següent manera: per exemple en el primer, veiem que les comarques amb un % més elevat de votants del PSC en les eleccions europees són comparativament també allà on s'ha registrat una abstenció més elevada.
Es tracta de simples correlacions que per tant no impliquen necessàriament causalitat. Els resultats, però, són evidents tant gràficament com estadísticament. Existeix una correlació positiva significativa entre el % de vots del PSC i el PP a les darreres eleccions i l'abstenció al referèndum de l'Estatut. En canvi passa el contrari amb els partits nacionalistes; existeix una correlació negativa significativa entre el % de vots de CiU i ERC i l'abstenció. Curiosament, però, no existeix una correlació estadísticament significativa, ni positiva ni negativa, en el cas d'IC-V.
Les conclusions de l'anàlisi serien probablement similars, en la mateixa direcció, si féssim l'estudi per municipis (només cal veure els % de participació de Santa Coloma o Ciutat Badia) o fins i tot en un mateix municipi segons els barris (el cas dels barris de Mataró és també transparent). No descobrim ni molt menys la sopa d'all, però penso que aquestes correlacions són interessants. A més, pot ser d'utilitat a l'hora de pensar en la movilització del vot a les autonòmiques.

Comentaris

Pedro ha dit…
On es poden trobar les dades de Mataró?
Cesc Amat ha dit…
Les vaig veure diumenge. Avui però les he buscades a www.mataro.cat i no les he sabut trobar. Ramon?
Joan ha dit…
Interessant anàlisi. Però seria molt millor utilitzar les dades de les passades eleccions al parlament de Catalunya. Tot i que la tendència hauria de ser similar, les eleccions al Parlament Europeu són una mica com el tema de l'Estatut i molts prefereixen anar a la platja que a votar.
r A ha dit…
Molt be, pero no. Et sona una cosa que es diu analisis en diferencies? Podria ser que la proporcio de votants d'ERC sempre estigui correlacionada amb abstencio baixa; la questio es veure que hi ha hagut de diferent en aquestes eleccions. Es a dir, la variable dependent hauria de ser el canvi en el rati d'abstencio.
Cesc Amat ha dit…
Gràcies pels comentaris. Efectivament, millor les dades de les autonòmiques del 2003, però tenia a mà les del 2004. Merci també pel suggeriment de l'anàlisi en el diferencial d'abstenció a la var dependent. Però quan dic que sembla que els votants d'ERC van participar "més activament" no vull dir respecte el 2004 o altres vegades sinó respecte els votants d'altres partits. I bé, això és un "anàlisi descriptiu super senzill", unes associacions, i no sé fins a quin punt es pot extrapolar conclusions sobre comportament individual amb base a dades agregades per comarques. Seria millor fer-ho per municipis per exemple.