Pensar la diversitat

Avui un breu post de quadern de notes, d'apunts en una llibreta, motivat per l'excel·lent entrevista de Mònica Terribas al sociòleg polonès Zygmunt Bauman.
En primer lloc, Bauman ha exposat com en el seu origen els moderns estats-nació europeus van propiciar l'aparició de persones excloses de l'ordre social. Per fer-hi front van haver de convertir allò que era un problema local en un problema global mitjançant l'imperialisme i altres formes d'expansió. Avui, però, el problema seria exactament el contrari: són ara els desequilibris internacionals els que es traslladen irremeiablement als móns locals. La immigració com a paradigma.
Així doncs, trobar fórmules "to manage somehow" la diversitat creixent és el gran repte que afrontem -utilitzant l'expressió que li he endevinat sota la traducció simultània-. Molt en la línea d'altres pensadors com George Steiner a la seva "Idea d'Europa", Bauman subratlla la valuosa experiència que pot aportar Europa en aquest sentit. Per la seva tràgica i dolorosa història recent, viscuda en primera persona en el cas del sociòleg.
Però la resposta d'Europa no es pot limitar a l'acció local, sinó que ha de trobar mecanismes d'influència internacional, que contrarestin altres veus unilaterals. D'acord amb Zygmunt Bauman les institucions potser encara no les coneixem, no seran ni les polis gregues ni els parlaments actuals, però alguna cosa ens haurem d'inventar per avançar cap als principis kantians d'unió universal, d'hospitalitat i humanisme. Per això la conveniència del projecte d'integració política d'Europa.
Una relfexió similar és la que ens va fer David Held quan ens va visitar fa un parell de setmanes a la Fundació Rafael Campalans. Held va remarcar també la fragilitat institucional, els perills de l'unilateralisme i la necessitat d'establir incentius cap a la integració política. Podeu consultar un resum molt accessible de la conferència de Held aquí.
Perquè com explica Bauman citant l'antropòleg Claude Lévi-Strauss, les formes clàssiques d'antropofàsia o d'assimiliació que van ser característiques dels estats-nació òbviament avui ja no poden ser vàlides, com tampoc el ser reactiu davant les altres cultures. Qui va afirmar que amb la democràcia i els mercats havíem arribat al cap del camí o el final de la història? Els reptes continuen sent extraordinaris!

Comentaris

Joan Safont ha dit…
Excel·lent entrevista, sí. Vist el teu comentari no en faré cap jo. Tinc el llibre de Bauman "Confianza y temor en la ciudad. Vivir on estranjeros" per llegir, i ara ja en sé una mica més que l'impuls positiu que em va fer comprar-lo.
Jacme-Aubin ha dit…
I a un interessant dorsier sur George Steiner, « la culture contre la barbarie » e un article «retour à Babel» novèl de George Steiner dins la revista francesa Magazine Littéraire [www.magazine-litteraire.com] - e un polit tròç de l'entrevista sul men blòg, traduït en occitan. Jacme [http://spaces.msn.com/jacmetolosa]
Anònim ha dit…
Nice idea with this site its better than most of the rubbish I come across.
»
Anònim ha dit…
I love your website. It has a lot of great pictures and is very informative.
»
Anònim ha dit…
I find some information here.