Felicitats Joan!


Avui en Joan fa vint-i-cinc anys. És una data important, la celebració d’un quart de segle de vida, així que em permeto dedicar-te aquestes quatre ratlles. Perquè amb en Joan tenim una amistat de ja fa molts anys, una amistat infranquejable. De fet, sovint fem broma i ens preguntem com és possible que encara trobem nous temes de conversa i que ens inventem noves bromes quan ens coneixem tan bé l’un a l’altre. Però el cas és que som capaços de seguir tronxant-nos de riure o de discutir fins a l’extenuació, encara que sigui tan sols per aclarir un lleuger matís
Ara que ho penso ens hem enfadat ben poques vegades. I mira que n’hem fet de coses; música, viatges, política, manifestacions, misses, borratxeres i així no acabaríem la llista. Que recordi tan sols una vegada a Belfast vam discutir-nos fort. Ell és així, sempre amb aquest gest d’ingenuïtat, aquest doll de simpatia, aquest devessall d’humanitat. Suposo que aquesta amistat es fonamenta sobretot en un respecte mutu, en un apreci mutu. Cadascú de nosaltres va fent el seu camí, amb els èxits i fracassos corresponents, però mai ens hem allunyat del tot. Al contrari, sempre sabem que ens tenim l’un a l’altre, a disposar, a prova de foc.
Per altre costat, la capacitat de treball d’en Joan és admirable, la seva dedicació i el seu compromís amb allò que creu és inesgotable. Totes les tasques que realitza les fa amb un sentit, amb una raó de ser, amb un perquè. Fins i tot diria que potser es passa i tot just ara comença a trobar el gust per perdre el temps i fer coses banals. El Capgòrs, Valors, FocNou, Capçalera, Viatges, Música i Arcàdies; tot ho fa seguint aquesta mateixa vocació. Assumint el risc d’equivocar-se, però amb la valentia i l’esforç personal per davant de tot. És un compromís cristià, una ferma convicció que amb l’esforç i el treball tot pot resultar una mica més acollidor.
La broma que més fem últimament és la de "ara sí que anem bé". I aquest ara sí que anem bé vol dir que, malgrat tot, estem entrant ja a la maduresa. Aquesta etapa ens suposa més d’un maldecap, allò d’adonar-se que "la vida va en serio" que diria en Gil de Biedma, un aprendre a cuidar-se d’un mateix i a la vegada un procés d’obertura i responsabilitat cap als altres. Però ens en sortirem, segur, perquè quan tenim un "big problem", com ens va dir aquell policia malcarat a la frontera síria, sempre podem comptar amb l’altre.
Per molts anys i endavant Joan!

Comentaris

joansalicru ha dit…
Ostia, tu, em sento totalment abrumat... moltes gràcies, de veritat... Mira, saps què faré? Doncs explicaré això de Belfast, perquè ens vam discutir i el compromís que va sorgir de la discussió... tot i que pensant-ho bé... de què collons vam discutir?
joan
Cesc Amat ha dit…
sí, m'ha sortit serio tu, però bé, pensava que et queixaries de la cara que fas a la foto... :-)
Anònim ha dit…
queixar-se....en joan es queixa més aviat poc i amb no massa convenciment de coses com aquesta no? cada cosa la importància que té.
sempre tan sincer i proper. Felicitats bon amic!

xandri
Nadia ha dit…
Home, a la foto molt afavorit no surt però bé, a la del seu blog ja surt moooollltttt atractiu. Moltíssimes felicitats Joan!!!!
Oriol ha dit…
Felicitats Joan!
Cris ha dit…
Moltes felicitats Joan!!!
cinto amat ha dit…
Per molts anys, Joan !!
Anònim ha dit…
Felicitats de part dún altre "tintinolèg"!

Miquel