Felicitats Arnau!

Doncs continuant els posts de felicitació del mes d'abril, avui és el torn de l'Arnau, que en fa 26. L'Arnau és la persona amb la intel·ligència més afilada que conec. Si ho voleu comprovar només heu de llegir els seus posts i us n'adonareu de la seva finíssima ironia i la seva perspicàcia. Vam fer la carrera i el master junts a la Pompeu i un erasmus a Amsterdam. A més, també ens van confondre des de la Fundación Caja Madrid, perquè els dos ens diem Amat, ell de segon cognom, i es van emprenyar perquè tots dos els havíem rebutjat la beca.
Alguns diuen que els savis i els genis sovint no toquen de peus a terra, però aquest no és el cas de l'Arnau. Probablement el fet que sigui de Guardiola de Fontrubí, del Penedès, deu ser l'explicació d'aquest seu arrelament. El dia abans de realitzar un examen important per poder ser admès a una de les millors facultats nordamericanes ell estava collint raïm. Això, però, no li va impedir obtenir la màxima puntuació. I ara viu i estudia el doctorat a Chicago, a la Universitat de Northwestern. Malgrat tot, se'n riu una mica d'ell mateix i els seus companys i diu que, efectivament, és necessari ser força agosarat per fer un doctorat tan dur i amb tantes matemàtiques. Perquè ell és un enamorat de la teoria de jocs, els equilibris de Nash i les intuicions econòmiques. Malgrat tot, és tan espavilat que es pot permetre el luxe de seguir els consells d'Albert Einstein i dormir deu hores al dia. En altres paraules, sovint és un pèl vagarós i no acostuma a treballar més de l'estrictament necessari. Encara que quan s'hi posa és capaç de ser terriblement productiu.
Però independentment de tot això, hi ha una qualitat humana de l'Arnau que admiro moltíssim. No sé on llegia l'altre dia que el que ens fa uns primats superiors és la capacitat de poder percebre, imaginar i preocupar-se per l'estat d'ànim de l'altre. Doncs l'Arnau té aquesta capacitat tant desenvopulada com la seva intel·ligència matemàtica, i a més a més la practica, que és allò que compta. Sé que llegirà això des de Evanston, a milers de quilòmetres d'aquí, però sé que li farà gràcia perquè també he estudiat fora i sé com s'aprecia tot allò que arriba des de Catalunya. Serveixi doncs aquest escrit com a motiviació, perquè malgrat que soni pompós ho dic molt seriosament; necessitem excel·lents economistes i investigadors com tu.
Així que per molts anys i endavant Arnau!

Comentaris

Arnau ha dit…
Ostres Francesc, motissimes gracies! No tinc paraules.

Que siguis capac de percebre en mi totes aquestes qualitats que tant be descrius i que aconsegueixen passar absolutament desparcebudes per la majoria de mortals demostren, una vegada mes, la teva inquestionalbe superior intel.ligencia.

M’has deixat de pedra. Son de les paraules mes afalagadores que mai ningu m’ha escrit i el fet que vinguin de tu encara les fa mes importants. De totes maneres, deixa que matitzi, a qui ho llegeixi i no em coneixi, que quan dius intel.ligencia et refereixes, si de cas, nomes a un component molt especific d’aquesta: la capacitat de raonar de forma estrategica. Aquesta es una capacitat molt util especialment per guanyar en els jocs de taula. Segurament aixo es el que a mi s’em dona millor (pensar de forma estrategica), pero la vida es molt mes que un joc i tambe hi ha moltes altres vessants on la intel.ligencia es manifesta. Per exemple, jo seria completament incapac d’escriure res del que tu escrius en aquest espai que llegeixo practicament cada dia i que espero que ho segueixis fent per molt de temps.

En lo de tocar de peus a terra en tens tota la rao. Crec que aquesta es la meva virtut davant dels genis i savis que corren per aqui intentant aplicar la teoria de jocs per explicar el comportament de la gent “normal”: soc l’unic capac de pensar com una persona “normal”. Cap altra persona “normal” es posaria a estudiar totes aquestes bestieses matematiques que estic estudiant jo.

El que m’ha fet mes il.lusio es l’ultim paragraf que em dediques. No se si em mereixo tant bones paraules, pero seria un orgull nomes podermhi acostar.

Be, ja veus que he comencat dient que no tenia paraules i ara aixo sembla una broma (fins i tot de mal gust). No ho era, m’has deixat completament mut i m’ha costat forca poder escriure algu per mostrarte el meu profund agraiment, especialment en un dia com el d’avui. Em sap greu ser tant lluny i m’agradaria poder fer una festa a casa i que poguessim celebrarho tots junts. De totes maneres, estic molt content de que, malgrat els mes de 7000 km poguem seguir mantenint el contacte de la manera que ho fem. Per exemple, f auna estona m’he trobat amb en Miquel a l’Skype i m’ha felicitat i m’ha indicat que tu ja m’havies felicitat abans. Estar tant lluny i que s’en recordin de tu el dia del teu aniversari realment es una cosa que no te preu. Moltes gracies. Una abracada molt forta i fins aviat Francesc!

Arnau

PS: Moltes felicitats a tu tambe, ja saps perque :)
Anònim ha dit…
Super color scheme, I like it! Keep up the good work. Thanks for sharing this wonderful site with us.
»
Anònim ha dit…
Your site is on top of my favourites - Great work I like it.
»
Anònim ha dit…
I find some information here.