De paraules i llibres

Aquest vespre m'he acostat a la sala de plens de l'Ajuntament de Mataró per assistir a la celebració de l'acte acadèmic de Sant Jordi. El conferenciant d'avui era l'escriptor, polític i periodista Vicenç Villatoro. La veritat és que, malgrat l'encotillament de l'acte, ha estat prou bé i s'hi han dit coses interessants. A més, així he aprofitat per entrar a la sala de plens, que feia anys i panys que no visitava, i veure la remodelació ikea que tanta polèmica va despertar. Força cohibit, això sí, al veure que pràcticament era l'única persona jove!
He de dir que descomptant la seva sovint exagerada gestualitat m'agrada en Villatoro. La seva vehemència amb les paraules diria que no és gratuïta sinó el fruit d'un apassionament real. M'agrada per exemple el "De Llibres" que presenta al 33. Diu que tenen una mitja d'audiència d'uns setanta mil espectadors -com està jugant al camp del barça-. I de fet, aquests últims mesos he seguit forces de les seves recomanacions i he llegit Amos Oz (Mi querido Mijael), Michael Cunningham(Dies Memorables) i Paul Auster (La nit de l'oracle i Bogeries de Brooklyn).
En tot cas, reescric aquí, amb paraules, algunes de les idees que ha exposat i que he apuntat mentalment -mentre feia anar el mòbil i enviava uns quants sms despistats-. Diu Villatoro que les paraules serveixen per expressar idees abstractes i sentiments complexes mentre que les imatges ajuden a la concreció, la descripció i la immediatesa. La literatura de viatges del XIX per exemple; Chautebriand hauria d'haver fotografiat Jerusalem. Quan explicava això m'han vingut al cap els quadres de Malevitx, una exposició que encara tinc pendent de veure, que fan aquest mateix recorregut cap a l'abstracció abandonant la concreció.
En Villatoro ha citat també George Steiner, l'autor de La idea d'europa i un dels grans defensors de la diversitat lingüística i cultural. No és casualitat, és clar, perquè Europa és nucli de diversitat. Contra el mite de babel i la simplificació segons la qual les llengües són únicament un mitjà de comunicació, Villatoro defensa que cada llengüa és portadora d'una mirada pròpia davant la realitat i per tant té un valor per ella mateixa. Avui a la feina, justament, comentàvem que no existeix un equivalent a la paraula pinyol en castellà i s'utilitza "hueso". He recordat també les paraules d'una cosina meva, professora de català, que eren també l'expressió d'un sentiment, quan em deia -cada llengua és com una espècie en perill d'extinció!-.
Villatoro ha parlat també com un estrateg i activista de la lectura i ha comentat que la societat es divideix entre bosses minoritàries de lectors que llegeixen molt, cada dia més, i altre bosses de persones que no llegeixen mai. He pensat en el perill que això pot significar, una polarització social més, i he recordat una frase que he llegit aquests dies: la possibilitat que les societats actuals es converteixin en un "oceà d'ignorància amb illes d'excel-lència".

Comentaris

Judith ha dit…
eh, que jo estava a l'acte i també soc jove !!!! (al menys d'esperit, d'edat cada dia una mica menys)... En Villatoro molt interessant, gairebé tant com les teves reflexions al voltant.
Cesc Amat ha dit…
Je, je... ho sé Judith, ho sé, vaig posar el "pràcticament" per tu i algun altre periodista... :-)
Anònim ha dit…
Looks nice! Awesome content. Good job guys.
»
Anònim ha dit…
Nice! Where you get this guestbook? I want the same script.. Awesome content. thankyou.
»
Anònim ha dit…
Nice colors. Keep up the good work. thnx!
»
Anònim ha dit…
I find some information here.