Tendreses

Una llàgrima em pesa als ulls cada nit,
quan enyoro el teu gest plaent.
Les esquerdes són encara insondables,
i el record un desafiament a allò més íntim.
Amatent m’enamoro de novíssimes tendreses,
i esguards primerencs em commouen.
Indefens sóc colpejat a la intempèrie,
quan torno entrebancant-me amb les llambordes.

Comentaris

Mel.la ha dit…
Quina poesía tan bonica, a mi això de la tendresa, sempre m'ocupa lloc. On és la tendresa?