"Acostarse" a Zaragoza

Aquest cap de setmana havíem de realitzar una missió diplomàtica amb en Joan i l'Oriol consistent en acostar-nos a Zaragoza per tal de fer pedagogia a les Espanyes del nou Estatut, de la euro-regió etc etc, o almenys això és el que nosaltres ens pensàvem...
Perquè el cas és que la missió s'ha vist truncada des de bon principi. Potser perquè no anàvem amb cotxe oficial amb bandereta, però només a l'arribar, al carril per taxis de la Calle del Coso, l'autobús del darrera ens ha fet una pitada espectacular quan ens hem aturarat davant l'Hostal Cataluña. Comencem bé.
Després de dinar amb la María i la Regina, les nostres cicerones, la nostra missió ha començat a enfonsar-se en la misèria. La María ens explicava el valor de la façana plateresca de l'església de Santa Engracia, i en Joan, tot decidit, va i comenta: "ah, pues nos acostamos no?". Després de dinar? A la sagristia? Malgrat haver advertit sobre els nostres probables encallaments lingüísitics, cantades com aquesta no ajuden gaire, que diem...
A la tarda fem una passejada pel centre de Zaragoza; places maques i avingudes ordenades. Caminem xino xano fins a la Pilarica. I aquí ve l'encontronazo més espectacular... Amb l'església plena de devots, la María ens explica que alguns estudiants encenen un ciri per tal d'aprovar els exàmens. De cop i volta, una senyora se'ns acosta ofesa, una "licenciada de catedrática"!, i ens diu que que quina mena de religiositat ens pensem que és això... l'Oriol intenta una rèplica que li sortirà cara: el "malfario de la Pilarica" no trigarà a arribar.
Després continuem passejant en una d'aquelles tardes agradables, de converses, de ser fora, de carrers nous, que s'acosta per uns moments al plaer d'un viatge llarg. Entrem a visitar un palau renaixentista aragonès i admirem alguns dels gravats de Goya, els de la tauromàquia i els desastres de la guerra són magnífics. Més tard entrem en un bar de moderns, d'aquests on sembla que les converses hagin de ser esterilitzades, però la conversa política s'anima, la cosa oscil.la, és clar, entre "a nivel nacional español", i "a nivel nacional catalán"...
A la nit sortim a sopar i de farra pel Caso Viejo. Tastem las papas con mojo, que piquen com un dimoni. Ja ens comencem a donar per vençuts de la nostra missió inicial i la conversa deriva cap a altres terrenys, citem estudis, el darrer llibre del profesor Tobeña, el "Cervell Eròtic", la teoria de les llagrimetes d'aigua, les promiscüitats etc. Després, en Joan i l'Oriol realitzen un procés de catarsi i reconciliació, mentre exerceixo de Desmond Tutu despistat i me'n vaig cap dalt. Al sortir es posa a ploure i cantem l'Està Plovent de Els Pets, mentre les nostres cicerones ens porten a altres discoteques de "la zona", està clar que desentonarem: entrem en una disco plena a vessar de tios amb cocodrils i nosaltres ben xops i amb el cabell esparracat.
Diumenge al matí, just a les 12 en punt, hora de "check out" de l'habitació, el mal auguri es compleix: l'Oriol, que s'estava vestint la camisa de cop i volta crida: "aahhhhhh!!! aviseu una ambulància!, d'aquí mitja hora m'estaré morint!!!!". Anem ràpidament cap a urgències, amb un taxista que sembla que li importi un pepino que l'Oriol es mori i en canvi pregunta pel Barça. A urgències posem remei a "l'accidente casual", segons ho descriuen els eficaços metges de traumatologia de l'hospital. Quin patir, ens en recordem de la "licenciada catedrática" i la seva mala bava. Però al sortir l'Oriol sembla un home nou, es fuma la cigarreta i menja una truita de patates.
Sembla doncs que més val que abandonem la nostra missió.... Anem a dinar a casa la María, que ens convida a un tiramissú boníssim, valia la pena anar a Zaragoza només pel tiramissú. Preguntem a les nostres cicerones que "quina imatge donem?" , i ens responen que, efectivament, "somos muy catalanes". Quan sortim i retornem cap al cotxe, el que hauria d'haver estat el nostre cotxe oficial, ens el trobem tot ple de cagarades d'ocell fins al capdamunt. Només ens faltava això.
Un cap de setmana ben divertit, això sí, ens hem fet un fart de riure, llàstima que la nostra missió primordial no hagi resultat, una altra vegada enfocarem la pedagogia d'una altra manera, encara que de fet ja sabíem que no convenceríem... al tornar, tot travessant els Monegros, cantem a estripar El País Petit i el Bandoler d'en Llach i en Feliu Ventura.

Comentaris

Arnau ha dit…
Interessant cap de setmana, si senyor. Llastima que al final no tinguessiu massa exit amb "l'acostament de postures" amb les "ciceronas" i les manyes en general.

El meu cap de setmana no ha estat tant interessant. Per matar el temps, al final varem decidir pelar uns quants anecs i escamparlos pels aiguamolls. Queden molt graciosos flotant amb el cap dins l'aigua i les potes enlaire. Be, ja n'hauras vist alguna foto per les noticies, n'estic segur.
Anònim ha dit…
I així, doncs, què li va passar a l'Oriol? Alguna costella fora de lloc...?

Aixolot

PD: Economia un 8! jejeje
Oriol ha dit…
Vaig patir la setena luxació d'espatlla. La tinc independentista.
Cesc Amat ha dit…
ei Aixolot, molt bé no !? Me n'alegro.
cinto amat ha dit…
Això del "acostarse" en versió de català que es posa a parlar castellà em recorda una anècdota d'un capellà català que va deixar anar als feligresos d'una parròquia castellana aquesta suggerent invitació: " Los que quieran combregar que se acuesten conmigo".
Maria Carme Maltas ha dit…
Nois, haureu de llegir més novel·les en castellà a veure si amplieu el vocabulari o això de predicar per les espanyes ho teniu una mica malament...
Cesc Amat ha dit…
Carmen,
Dona, novel.les en castellà ja en llegeixo forces! Ara, alguna cantada a vegades és mig inevitable, a més aquesta va ser ben divertida, i el teu fill, que ja saps que procura fer lectures positives, diu que va servir per trencar el gel també... records!
Nadia ha dit…
Mi Zaragoza querida :_(. Nois, farem classes de castellà accelerades! Aixolot, ets una crack!
Anònim ha dit…
Nàdia, gràcies, però ... sort d'en Francesc!
Núria Aguilar ha dit…
Vaja casualitat, no sabia eres amic de l'Oriol! Ja veus com vaig de despistada!
Salut.