L'home lent i les passions inadequades



La novel.la "Home Lent" de l'escriptor sudafricà J.M. Coetzee és una petita meravella. Amb una escriptura clara i precisa Coetzee reflexiona sobre la vellesa i l'amor. El fotògraf Paul Raymant és atropellat mentre circulava amb bicicleta i perd una cama. Però Paul no accepta la pèrdua, li han escapçat la seva mobilitat, li han capgirat la seva vida independent. "Desfermat: aquesta és la paraula d'Homer que li ve al cap. La llança destrossa l'os del pit, la sang brilla, les cames queden deslligades, el cos cau com una titella de fusta. Bé, se li han desfermat les cames i ara també té l'esperit desfermat". Tot i això Paul continua sent un home, un home amb capacitat per enamorar-se, un home que vol ocupar-se d'algú. Perquè Paul no ha tingut cap fill, no ha estat pare, aquest és el seu somni mai realitzat.
En aquestes circumstàncies, quan tot sembla perdut, Paul s'enamora de la seva assistenta social, la Marijana, una vigorsa dona croata feta a si mateixa. I a la vegada retroba Elisabeth Costello, el personatge que dóna nom a una altra de les obres de Coetzee. Qui és ara Elisabeth Costello ? Paul arriba a preguntar-se si no és un àngel, qui sap, potser ja és mort, potser ja viu en un altre llindar. Però Elisabeth ho sap tot de Paul, en coneix totes les seves passions, i el força a encarar-se a ell mateix. Li diu : "Expandir-se, contraure's. El ritme de la vida. Vostè té potencial per ser una persona més plena, Paul, més gran i més expansiva, però no ho permetrà. L'hi prego: no interrompi aquest fil de sentiments seus". De totes maneres, com és l'amor en la vellesa ? Quina és la diferència entre el compartir i l'estimar ?
Però Paul és un home lent que no vol compassió. En canvi, està disposat a donar-ho tot per la persona que estima, per Marijana, la seva veritable passió, perquè les carícies que Marijana li aplica al seu genoll ferit són un bàlsam de vida. "No només m'agrada, sinó que l'estimo!: aquestes són les paraules que estan a punt de sortir-li de la boca". Però és una passió inadequada, perquè Marijana té la seva pròpia vida, el seu marit i les seves filles. L'amor de Paul és un amor impossible. L'atzar li ha retirat una cama ara que ja és vell, però encara ha estat a temps d'enamorar-se com un adolascent, un àngel li ha ofert companyia, però ell hi renúncia: "No, diu finalment, no és amor, és alguna altra cosa".
Confesso que m'he identificat moltíssim amb aquest home lent. Encara que ell sigui vell i jo jove. Perquè al cap i a la fi Coetzee parla amb precisió de les emocions, de l'atreviment, del dubte, de la por i les soledats. Potser perquè també m'agrada anar amb bicicleta i ser autònom, potser perquè també m'he fotut una trompada, potser perquè també pateixo passions inadequades.

Comentaris

Ramon B. ha dit…
Ens anirem fent vells, si tenim sort. Sort que hem llegit com arribar-hi. I veurem com són les passions les que ens trien a nosaltres.