Jerusalem

La setmana passada al programa "De llibres" al 33 hi van comentar la novel.la "Mi querido Michael", de l'escriptor israelià Amos Oz. D'ell n'he parlat alguna altra vegada en aquest bloc. Per mi és un d'aquelles persones fascinants pel seu grau de compromís ètic.

Van ser emocionants les paraules d'antics residents a Jersualem quan explicaven la relació entre l'obra d'Amos Oz i la ciutat. Explicaven que Jerusalem no és només l'escenari de la novel.la, sinó que n'és un personatge més. Jerusalem com a ciutat de pregària i de conflicte, com una ciutat fragmentada, com una ciutat de fanatisme, de bondat també. Ciutat de carrers estrets. La conversa em va fer recordar el viatge i la nostra estada. Em va transportar altra vegada a aquells carrerons.

Just al arribar ens vam topar amb la Porta de Damàsc, i primer vam visitar el bullici del del quarter àrab. Després, sense esperar-ho, vam arribar davant per davant del Mur de les Lamentacions. Perquè Jerusalem és un reguitzell de contrastos. Fent dues passes tot canvia: la llum, el color de les pedres i les fesomies de la gent.

De la veu de la dona àrab que et vol vendre fruita a la mirada de reüll d'una jove fusell amb mà. Primer la cordialitat del l'home gran que s'ofereix com a guia i després les passes fermes d'uns joves franciscans. Tot en un espai reconcentrat. La Via Dolorosa i la pau tallant de l'esplanada de les Mesquites.

Recordo que mentre passajàvem vam discutir el fanatisme. Em va impressionar molt el gest dels jueus ortodoxos davant el Mur. Érem molt pocs els turistes. Por no en vam sentir però sí notàvem aquell ambient extramadament dens.

No és casualitat que després dels dies a Jerusalem ens apropéssim a la platja de Haifa, a barallar-nos no amb nosaltres sinó amb les onades del Mediterrani. Probablement sigui aquest mal al que fa referència Amos Oz quan explica: "Hay un trastorno mental muy arraigado, una reconocida enfermedad mental lamada sindrome de Jerusalén: la gente llega, inhala el nítido y maravilloso aire de la montaña y, de pronto, se infalama y prende fuego a una mezquita, a una iglesia o a una sinagoga".

L'atzar va voler que fa uns dies trobés el llibre "Contra el fanatismo" del mateix Amos Oz. De fet no era aquest el que buscava sinó "Mi querido Michael". En aquest petit llibret, que agrupa tres articles breus, hi he trobat un paràgraf esplèndit en el que Amos Oz ens adverteix que la llavor del fanatisme existeix en cadascú de nosaltres.

Amos Oz diu així: "El fanatismo surge por doquier. Con modeales más silenciosos, más civilizados. Está presente en nuestro entorno y tal vez también dentro de nosotros mismos. Conozco a bastantes no fumadores que te quemarían vivo por encender un cigarro cerca de ellos. Conozco a muchos vegetarianos que te comerían vivo por comer carne. Conozco pacifistas deseosos de dispararme directamente a la cabeza solo por defender una estrategia ligeramente diferente a la suya para lograr la paz con los palestinos. Desde luego, no estoy diciendo que cualquiera que alce su voz contra cualquier cosa sea un fanático. No estoy sugiriendo que cualquiera que manifieste opiniones vehementes sea un fanático, claro que no. Digo que la semilla del fanatismo siempre brota al adoptar una actitud de superioridad moral que impide llegar al acuerdo."

Comentaris

Xavi Amat ha dit…
Au noi, ho sento però et passo un MeMe d'aquests dels pebrots. Resulta que has d'escriure cinc rareses teves, cinc hàbits poc habituals, o digues-li com vulguis. I després passar-ho a cinc persones més.