Improvisació



Dissabte a la tarda, plou, i arribem tard a la caverna. Però a en X., com sempre, li fa il.lusió la improvisació. Sabia que acabaríem fent una cosa així, ja fa temps que ens coneixem. Li porto com a regal el disc de Anthony and the Johnsons i el posem. El disc té connotacions dramàtiques, però el compartir-lo sota la pluja fa menys mal. Aparquem. Busquem cines, busquem històries. Llegim de reüll un retall de La Vanguardia i sense gaire més hi entrem: "El sabor de la sandía". Primera escena brutal. Fruita sexual. Després ens comencem a endormiscar fins que un ball cutríssim ens desperta. On som ? La son i la mandra com a escuts davant una pel.lícula que no acabem d'entendre. Però la segona hora és brutal, ens força a despertar-nos. No lliguem caps fins al final. Quin final. Feia temps que no veia una escena tan colpidora. La nostra reacció és quasi infantil, però no podem fer més que alliberar-nos tot esclafint a riure. La pel.lícula ha estat profundament desagradable. No hi ha cap concessió. La misèria, la dominiació, la soledat, la mort, i finalment; l'amor i la llàgrima. Al sortir regellim millor la crítica de La Vanguardia. De fet ja ho diu "n'hi ha que hi entren amb cara somrient i en surten profundament torbats". Ens ha passat exactament això. Però què és això que hem vist ? Amb prou feines si en sabem fer una valoració. Calia tot això ? Què és l'art ? L'art pot ser profundament desagradable doncs. Però llavors què és ? És una denúncia de les misèries dels nostres temps. És una ajuda per entendre'ns millor a nosaltres mateixos. Perquè se'ns fa difícil explicar-ho, però hi ha alguna cosa d'aquesta pel.lícula que ens ha afectat poderosament.

Comentaris

Judith ha dit…
Benvingut al món de Tsai Ming Liang. Totes les seves pel·lícules anteriors tenen tan bon rollo com aquesta ;). Però és difícil veure-les, EL sabor de la sandía és la primera que li estrenen. Si aquesta ha arribat al cinema comercial és per què algun distribuidor espavilat ha pensat que podia enganyar algú amb la cosa del sexe. Però així no li fan cap favor, ni a Tsai Ming Liang ni al cinema oriental...
Cesc Amat ha dit…
Judith, bé, però li han donat més d'un premi no ? Per aquí deu anar la distribució... encara que sí, ja he llegit que les crítiques estan molt polaritzades. Diríem que o la suportes i li trobes el què o n'hi ha per apretar a córrer...
Judith ha dit…
No crec que aquesta peli s'estreni per haver guanyat premis. A Sitges, abans de guanyar, ja hi havia un cartell amb el títol en espanyol i la data d'estrena impresa. És més aviat que la cosa del sexe la permet vendre, i el cartell amb la infermera i la xíndria es venia sol... A mi em sembla que això és enganyar una mica al personal. EUn ha d'estar preparat per una pel·lícula així, no tothom té ganes de fer l'esforç de reflexionar sobre el que ha vist. A mi em sembla perfecte que s'hagi estrenat, eh? perquè fins ara Tsai Ming Liang o el veies al BAFF o a l'emule directament... Resulta que El sabor de la sandía recupera el fil de pelis anteriors, en les que va seguint la vida del mateix personatge, de l'actor porno. Perquè no han estrenat les pelis anteriors de Tsai Ming Liang? Perquè no sabien per on agafar-les. Ara el problema és que la gent que no té ni idea del que va a veure entra confiada, veu això, surt maleïnt el director i decideix que mai més entrarà a veure una peli "de xinos".
ruth ha dit…
Si vols afegir-me a la teva llista de blogs de periodistes, estic a http://www.ruthgumbau.com/global/global.html.
La meva web personal és: http://www.ruthgumbau.com/

Aniré passant-me pel teu blog!
Cesc Amat ha dit…
Judith:
Però amb què quedem, et va agradar o no ?

Ruth:
T'he afegit als enllaços.
Judith ha dit…
NO crec que la paraula "agradar" serveixi per aquesta peli... em va incomodar, però em sembla que aquesta era la idea. Dubto molt que a ningú li "agradi". De totes formes, no crec haver-me pas contradit amb el que deia abans, espero no haver donat aquesta impressió...
Cesc Amat ha dit…
Judith,
Sí, just després d'escriure l'últim comentari ja vaig pensar que "agradar" no era la paraula. Però jo et volia fer mullar una mica més dona. D'acord que ens incomoda i ens colpeix, però és una obra d'art ? A mi em sembla que sí, que val la pena la garrotada que significa veure aquesta pel.lícula, però no n'estic del tot convençut.
Cris ha dit…
Per mi, una espectadora que en sap ben poc d'aquest tipus de cinema, El sabor de la sandía és una peli pornogràfica/eròtica amb pretensions intelectualoides. He de dir que no em va agradar, bàsicament perquè no vaig entendre el missatge. Potser és que no em vaig informar prou del que anava a veure... Escena final, tens raó, brutal! Però buff! No sé per on pillar-ho tot plegat!
Això sí, no per això deixaré d'anar a veure pelis de "xinos"!
Judith ha dit…
Obra d'art no sé, però té la capacitat de provocar sentiments, no només la incomoditat de final. Crec que parla de la incomunicació que ens aïlla. Les cançons canalitzen allò que les persones sentent i volen dir però no gosen. La sequera també és simbòlica, oi? crec que parla de les relacions entre persones, amb un estil molt personal, fent pensar, amb un sotrac... Si, potser tot això la converteixen en obra d'art.

(per cert, aquí en vaig dir alguna cosa:
http://espaiisidor.blogspot.com/2005/11/una-sndria-no-s-una-sndria.html)
Cris ha dit…
L'aigua és l'amor i la síndria el sexe? És a dir, en un període de sequera, la síndria (el sexe) substitueix l'aigua (l'amor, els sentiments,...)?
Cesc Amat ha dit…
Caram tu, quina polèmica que està aixecant això, aviam, jo diria que el gran tema de la pel.lícula és la soledat, en aquells edificis freds, subterranis i ascensors que no porten enlloc, perquè aquella noia el que vol és estimar i ser estimada, compartir, i aquesta soledat és la sequera, i la xíndria, el sexe, potser sigui un intent de remei, potser massa fort per la pròpia noia, perquè l'home que li llença els dos gots de suc de xíndria que l'altra amorosament li serveix, d'aquí la llàgrima final... perquè busca desesperadament un amor que no troba. Ei, però tot això m'ho mig invento eh! :-)
frutavida ha dit…
www.fruitavida.biz the one true health drink from the Amazon that is full of nature's natural benefits.
fruita vida ha dit…
www.fruitavida.biz the one true health drink from the Amazon that is full of nature's natural benefits.