Nadals d'ahir, avui i demà

Image hosted by Photobucket.com

Un Nadal d'escopetes, escopetes de paper, com aquesta escriptura. Un Nadal que és temps d'esperança i reflexió. Almenys això intentem. Doncs sí, he reflexionat. I he decidit. He decidit coses importants. Encara que al bell mig se m'hi barregen tants altres futurs. Perquè l'atzar no deixa de fer zigazagues magnífiques. Les Elenes per exemple, una amb h i una altra sense h. Qui m'havia de dir que trobaria la pau tot explicant la història del nen Jesús a una nena de quatre anys ? Quina il.lusió tenir-la a les espatlles i explicar quatre coses amb veu fonda. Com canvien els papers de l'auca, no fa pas tant hi era jo a les espatlles dels pares! I l'Elena, l'Elena sense h, quina alegria veure-la radiant, asseguda a taula amb un jersei vermell. Veure com va girant la roda del temps: ara alegre tu, are trist jo, demà alegres tu i jo... Mentrestant, la malenconia, la malenconia de la dona perduda dins la xocolata blanca. Més zigazagues, però, escoltant les melodies de sempre, les melodies familiars, les melodies de la iaia, que tampoc hi és. Les melodies dels Pastorets. Tot i que amb la iaia ens hauríem assegut en un palco. Però ara no, ara monges encantades al darrera i amics desvirgats al costat. Una zigazaga més, però, quan ja tot sembla dat i beneït: canten l'Amor Particular mentre menjo una napolitana. La cançó que no m'atrevia a tocar al piano des de feia tants dies. Arriben les postres i parlem de viatges. Amb aquell bell art que practiquem amb en Joan de planificar viatges esbojarradament. Viatges que després fem i no fem, és clar. París potser ? Tapeo per Andalusia ? Qui sap, tot ho farem. Potser fins i tot Saragossa, tot i que són 10 kas i no només 2. Quina llàstima. Al final m'hi resisteixo, perquè no són hores ni maneres, però acabo tocant l'Amor Paritular. En un piano que no és el meu. Tres veus esplèndides em reben. Encara hi ha temps per un esbós del Tears in Heaven. Ara ja puc dormir tranquil, sí, i el meu cor batega una mica menys fort, després de tantes zigazagues. Llegeixo Pandora al Congo. Totes les pors i il.lusions concentrades entre Nadal i Sant Esteve. No pot ser només l'atzar.

Comentaris