Variacions internacionals

És ben veritat: la història i tradicions ideològiques de cada país ens marquen i ens defineixen, però és sorprenent veure fins a quin punt les històries de diferents països divergeixen i com les tradicions ideològiques fins i tot es contradiuen. Dic això arrel d'algunes converses amb companys del doctorat aquí a la Universitat de Warwick. Primer exemple, fa unes setmanes estàvem sopant i va sortir a tomb el tema de la religió, el Papa, Polònia etc. Aleshores vaig comentar que per mi a Pòlonia "tot anava del revés": l'Església juntament amb Solidarnosk havia jugat un paper destacat per aconseguir les llibertats democràtiques en l'oposició a la dictadura. Mentre que a Catalunya i Espanya el Partit Comunista i el PSUC havien estats elements de transformació social i de lluita antifranquista. I en canvi bona part de l'Església havia recolzat obertament la dictadura de Franco, tot i que amb excepcions, és clar. L'Emanuele, italià, de seguida va estar d'acord amb mi, a Itàlia també el PCI ha tingut una enorme influència en l'esquerra italiana. Però el Christian, alemany, no va estar-hi gens d'acord, "sou vosaltres els qui aneu del revés!" va exclamar, un alemany o un ciutadà de l'europa de l'est amb prou feines s'atreviria a exclamar que el comunisme pot haver contribuït positivament a les transformacions socials i les llibertats democràtiques.
El segon exemple és més recent, avui mentre dinàvem l'Emanuele explicava que a Itàlia s'ha aprovat una reforma de tipus federal que preveu donar més poder territorial al Senat i a les regions italianes. Els defensors d'aquesta proposta, els federalistes italians en aquest cas, són els partits de la coaliació del govern de centra-dreta. La Liga Norte d'Umberto Bossi és el gran promotor de la proposta. És a dir que la dreta passa per ser federalista i impulsora del principi de subsidiarietat, potser perquè la Itàlia rica i moderna del Nord vol ser menys solidària amb els "terrooonis" del Sud ? Aquesta és la broma. En canvi, quan els explico la proposta de reforma de l'Estatut comento que a Espanya és la dreta la que és més centralista i uniformadora. I que en canvi el PSOE ha votat a favor de tramitar la proposta catalana. Així doncs, a Itàlia és l'esquerra estatalista qui clama, "Itàlia s'enfonsa!", mentre que a Espanya és la dreta de Rajoy la que clama, "Espanya s'esquerda!". És clar, em podeu dir que són les dues oposicions les que s'exalten i que la Liga Norte té una influència determinant. Però és difícil imaginar Aznar defensant el principi de subsidiarietat no ? En aquesta conversa d'avui, però, el Christian ha dit que a Alemanya no hi ha diferències apreciables en termes de voluntat federalista entre els partits d'esquerres i els de dretes.

Comentaris

Emanuele ha dit…
(for what I understood from Catalan)...

Here is l'Emanuele, the Italian.. pro-federalist and moreover pro-subsidiarity.
Indeed the problem is not just that the State is doing things that the Comunidad Autonomas should do (and so on this way till the Matarò city council). It is much more important that Institutions should not substitute, but help the creativity and initiative of civil society (families, associations...), which are precedent to the political insitutions and are often suffocated or overtaken by them.

Moreover, left or right the short-sightedness of many politicians (italian left and spanish right on federalism) is really widespread... The day-2-day battle is seen as much more vital than the common good, of which (almost) noone speaks anymore.
Anònim ha dit…
Hola Francesc,

Doncs jo tampoc crec que el fet de ser mes federalista (o mes autonomista,etc...) tingui gaire a veure amb ser mes de dretes o esquerres, de la mateixa manera que m'agradaria pensar que la defensa de l'autogovern catala pot ser assumida tant per gent de dretes com d'esquerres. Estas segur que es nomes la gent de dretes que es preocupa per la unitat d'espanya? Algu ja fa molts anys (Cambo?) ja va dir que "el que mes s'assembla a un espanyol de dretes es un espanyol d'esquerres". Totalment d'acord que el pais on estas importa: qui es mes "autonomista", un tory angles o un socialista jacobi frances o espanyol? Al cap i a la fi, es van obtenir mes competencies per a la Generalitat(ex.mossos d'esquadra de transit, augment gestio IRPF) d'un govern del PP en minoria que dels governs del PSOE quan en Felipe Gonzalez tenia majoria absoluta. Crec que mes important que a Madrid manin els uns o els altres (i si pot ser que ningu tingui majoria!)es que a Catalunya hi hagi voluntat d'avancar cap a mes autogovern i la capacitat d'articular aquesta voluntat politicament. Per acabar nomes volia afegir que mentres alguns a Catalunya parlen del federalisme com una via per a l'autogovern, en molts paisos (ex.USA), s'associa federalisme amb un poder central fort!

Miquel
Anònim ha dit…
Per cert, jo tambe m'he espantat amb la foto de les equacions!!! Em solidaritzo totalment!

:-) Miquel
Cesc Amat ha dit…
Miquel,
Merci per aquest comentari tan il.lustrat. Es clar, estic ben d'acord amb tu quan dius que les correlacions de forces al Parlament i les coalicions de govern son determinants. El fet que el PSOE no tingui ara majoria absoluta i depengui d'altres grups per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat pot augmentar la "sensibilitat" que altres vegades no ha tingut. El mateix per Italia, Berlusconi tambe es deu a les pressions de Bossi. Tot i aixo, no deixa de ser tambe un prejudici dels nacionalistes catalans el considerar que el PP i el PSOE son exactament el mateix. S'esta demostrant que no es aixi. Obivament que dins el PSOE hi ha sectors jacobins tambe. Pero el que importa es que ara mana Zapatero, que te un discurs i unes maneres substancialment diferents de les d'Aznar. No fotem, la proposta de reforma de l'Estatut, amb la proposta de financament que incorpora, es un programa molt mes ambicios del que mai va aconseguir CiU del PP.